Etiqueta (Internet): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
L'ús del coixinet com a forma d'etiquetar la informació ja existia en serveis com els canals IRC o Jaiku, però el seu ús tenia poc a veure amb el que se li dóna avui dia en serveis com Twitter, que és on el hashtag ha pres la definició i l'ús propis que tenen actualment. No obstant això, ja existia cert consens sobre el seu ús, així que quan Chris Messina, treballador de Google, va decidir el 2007 implementar una forma de relacionar directament els missatges dels usuaris de Twitter va triar usar aquest caràcter.
El primer ús per part del públic s'atribueix a un resident de San Diego (Califòrnia), Nate Ritter, que va incloure #sandiegofire en els seus missatges sobre els Incendis forestals a Califòrnia d'octubre de 2007. Així, l'ús de hashtag a Twitter es va fer freqüent a tot el món, com en les Protestes electorals a l'Iran de 2009. Des de l'1 de juliol de 2009 Twitter afageix un hipervincle automàticament a tots els hashtag amb la recerca d'aquests en el sistema. El seu ús es va accentuar el 2010 amb la introducció dels "trending topics" a la seva pàgina principal.
== Ús i funcionament ==
Un hashtag representa un tema. No obstant això, depenent del servei web, els hashtag indiquen coses diferents.
En els serveis de microblogging, en què diversos usuaris publiquen missatges mitjançant tècniques de difusió, un hashtag indica un mateix tema sobre el qual qualsevol usuari pot fer una aportació o opinió personal amb només escriure aquest hashtag en el missatge. Per exemple:
''Bla bla bla. # OdioElsDilluns''
Posteriorment, un usuari podrà cercar la cadena #OdioElsDilluns, i aquest missatge estarà present en els resultats de la recerca juntament amb altres missatges amb el mateix hashtag. L'ús massiu d'un mateix hashtag determina un trending topic.
En altres serveis com els basats en IRC, un hashtag dóna el nom al la ''sala'', tractant-se així d'un mitjà d'indicar el tema de conversa. No obstant això, la diferència és que en aquests protocols no s'usa de forma generalitzada la difusió, sinó que mitjançant multidifusió els usuaris només reben els missatges que comparteixen aquest mateix hashtag, donant lloc al que es coneix com a sala d'un xat.
Els hashtags no distingeixen entre majúscules i minúscules, però sovint s'empra l'anomenat CamelCase (o ús de majúscules en una posició diferent de la inicial) per millorar la llegibilitat.
Encara que els hashtags són coneguts gràcies a Twitter, existien molt abans de la seva creació i posteriorment també s'han incorporat a altres serveis web tot i no estar orientats a l'enviament de missatges curts. Per exemple, YouTube, Google Plus, Taringa, Menéame, entre d'altres.
== Referències ==
| |||