Diferència entre revisions de la pàgina «Concili d'Efes»

Esborrany de cristianisme
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{MF}} +{{MF|data=abril de 2013}}))
(Esborrany de cristianisme)
El '''Concili d'Efes''' es va celebrar entre el [[22 de juny]] i el [[16 de juliol]] de l'any [[431]] a [[Efes]], antic port grec, en l'actual [[Turquia]]. Està considerat per l'[[Església Catòlica]], per l'[[Església Ortodoxa]] i per l'[[Església Ortodoxa Copta]] com el tercer [[Concili Ecumènic]]. Convocat per l'emperador [[Teodosi II]] a Orient i per [[Valentinià III]] a Occident. Per posar fi a la querella suscitada per la doctrina nestoriana, va reunir a uns dos-cents participants sota la presidència del Patriarca d'Alexandria, CiriliCiril. Al contrari dels anteriors concilis, les qüestions teològiques de les quals es referien principalment a la unicitat de Déu, el concili de EfésEfes va suposar un canvi d'adreça, doncs es va debatre sobre la naturalesa de Crist degut a la negació dels [[nestorians]] a la unicitat de la naturalesa de Crist i considerar que les seves dues naturaleses, divina i humana, es trobaven separades, prevalent la naturalesa humana sobre la divina, pel que Maria no havia de ser considerada Mare de Déu (''Theotókos''), sinó només "Mare de Crist" (''Khristotokos'', ja que havia donat a llum a un home que la divinitat havia anat a habitar.
{{MF|data=abril de 2013}}
 
El resultat van ser sis cànons. Finalment, Cirili[[Ciril d'Alexandria]], que era el representant del papa, va fer condemnar a [[Nestori]] i va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. Es va caracteritzar per ésser dels primers emperadors que va fer una purga de llibres en interès de l'església catòlica. El seu fanatisme va arribar a l'instant de tenir en l'exèrcit només a cristians; ja havia expulsat als no conversos de tots els càrrecs públics. Va prohibir als jueus celebrar el Purim[[purim]] (és una festivitat jueva que és celebrada anualment el 14 del mes jueu de Adar en commemoració del miracle relatat en el Llibre d'Ester, en el qual els jueus es van salvar de ser aniquilats sota el mandat del rei persa Assuer, identificat per alguns historiadors com Xérxes[[Xerxes I]]), no podien construir més sinagogues, tampoc podien tenir esclaus cristians havien de transferir-los a l'església. En el 429 va abolir el patriarcat jueu.
El '''Concili d'Efes''' es va celebrar entre el [[22 de juny]] i el [[16 de juliol]] de l'any [[431]] a [[Efes]], antic port grec, en l'actual [[Turquia]].
 
El concili de Efésd'Efes, a més de condemnar la doctrina de [[Nestori]], va condemnar també com herètica la doctrina del Pelagianisme, excomunicant al seu principal representant, Celestí (Cànon 1). Va decretar així mateix l'excomunió per a tots els quals no s'atinguessin al decretat en el propi concili (Cànon 6), i va establir així mateix l'anatema per a qui no respectés els cànons sorgits del concili de Nicea, especificant que el text del Credo sorgit en aquest concili no hauria de sofrir addició o subtracció alguna (Cànon 7).
Està considerat per l'[[Església Catòlica]], per l'[[Església Ortodoxa]] i per l'[[Església Copta]] com el III [[Concili Ecumènic]].
 
==Història==
 
Convocat per l'emperador Teodosi II a Orient i per Valentinià a Occident. Per posar fi a la querella suscitada per la doctrina nestoriana, va reunir a uns dos-cents participants sota la presidència del Patriarca d'Alexandria, Cirili. Al contrari dels anteriors concilis, les qüestions teològiques de les quals es referien principalment a la unicitat de Déu, el concili de Efés va suposar un canvi d'adreça, doncs es va debatre sobre la naturalesa de Crist degut a la negació dels nestorians a la unicitat de la naturalesa de Crist i considerar que les seves dues naturaleses, divina i humana, es trobaven separades, prevalent la naturalesa humana sobre la divina, pel que Maria no havia de ser considerada Mare de Déu (Theotókos), sinó només "Mare de Crist" (''Khristotokos'', ja que havia donat a llum a un home que la divinitat havia anat a habitar.
 
El resultat van ser sis cànons. Finalment, Cirili d'Alexandria, que era el representant del papa, va fer condemnar a Nestori i va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. Es va caracteritzar per ésser dels primers emperadors que va fer una purga de llibres en interès de l'església catòlica. El seu fanatisme va arribar a l'instant de tenir en l'exèrcit només a cristians; ja havia expulsat als no conversos de tots els càrrecs públics. Va prohibir als jueus celebrar el Purim (és una festivitat jueva que és celebrada anualment el 14 del mes jueu de Adar en commemoració del miracle relatat en el Llibre d'Ester, en el qual els jueus es van salvar de ser aniquilats sota el mandat del rei persa Assuer, identificat per alguns historiadors com Xérxes I), no podien construir més sinagogues, tampoc podien tenir esclaus cristians havien de transferir-los a l'església. En el 429 va abolir el patriarcat jueu.
 
El concili de Efés, a més de condemnar la doctrina de [[Nestori]], va condemnar també com herètica la doctrina del Pelagianisme, excomunicant al seu principal representant, Celestí (Cànon 1). Va decretar així mateix l'excomunió per a tots els quals no s'atinguessin al decretat en el propi concili (Cànon 6), i va establir així mateix l'anatema per a qui no respectés els cànons sorgits del concili de Nicea, especificant que el text del Credo sorgit en aquest concili no hauria de sofrir addició o subtracció alguna (Cànon 7).
 
{{Concilis ecumènics}}
{{esborrany de cristianisme}}
 
{{ORDENA:Concili D'Efes}}
[[Categoria:Efes]]
[[Categoria:Cristologia]]
[[Categoria:Segle V]]
230.965

modificacions