El 4 d’agost de 1956, complint la seva promesa el bisbe va reconèixer la '''Delegació Diocesana d'Escoltisme'''DDE, dins del Consell Diocesà dels Joves d’[[Acció Catòlica]] (JAC). Amb aquest reconeixement es donava base legal (dins dels acords del Concordat Església-Estat espanyol) als agrupaments escoltes que funcionaven a les diverses parròquies de la diòcesi i les seves activitats que realitzaven. La DDE de Barcelona, no obstant, no serà oficialment creada fins el 13 de març de 1957 en què s’apliquen els seus estatuts (que determinaven una autonomia quasi total amb l’Acció Catòlica en el que teòricament estaven integrats). El ''Consiliari Diocesà'' serà Mn. [[Ricard Pedrals i Blanxart]], deixeble de Mn. Antoni Batlle, i el primer responsable [[Jordi Bonet i Armengol]]. La seu de la DDE de Barcelona serà al c/ Roger de Llúria, nº 7. 3er. pis.
Poc després, els bisbes de Vic, Dr.[[Ramon Masnou]] (1957) <ref> Diversos autors a l’apartat “l’Escoltisme a Vic i Mn. Batlle” dins el llibre “Mn. Antoni Batlle. Miscel•lània d’homenatge” pàgines 163 i següents</ref>i de Girona (1960) <ref>Salomó Marquès a l’apartat Delegació Diocesana d’Escoltisme pàgines 163 i següents del llibre “L’escoltisme gironí 1984 “</ref><ref>Salomó Marqués i Sureda a l'article [http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223042 El naixement de l'escoltisme catòlic gironí: el paper dels seminaristes i del clergat en el paper preconciliar (1950-1962)] Any: 2003</ref> seguien l'exemple i creaven també una Delegació d'Escoltisme a les seves respectives diòcesis. Posteriorment es crearen en la majoria de la resta de diòcesis catalanes altres DDE que reuniren agrupaments confessionals ja existents, amb delegacions a la Seu d'Urgell, Solsona, Tarragona, Lleida; i afavoriren la creació de nous grups escoltes a les parròquies. El conjunt de DDE‘sDDE's finalment acabà coordinant-se creant- estructures organitzatives i pedagògiques comunes. (formació de caps, metodologies, recursos pedagògics, creació de les branques escoltes de llobatons, minyons i clan en l’escoltisme de nois, i de daines i noies guies en el de noies etc.
Els primers anys molts capellans joves varen fundar nous agrupaments a les parròquies i es produir una gran expansió al territori. A l’ inici la vida d’aquests agrupaments escoltes i de la DDE no fou fàcil atès la pressió del règim atès que en la pràctica no havia canviat la legislació que donava el monopoli de les activitats de temps lliure a les organitzacions del règim franquista ( el [[El Frente de Juventudes]],..), <ref> “8-1-1957 Decreto de Presidencia del gobierno sobre campaments y marchas juveniles” G. Samper “50 anys d’Escoltisme Català” 1993 pàgines 206 i següents </ref> amb el temps la pressió, sigui per la fermesa dels dirigents eclesials, i el suport de la població, va afluixar i la situació es va tornar més tolerant, fent simplement la vista grossa i prohibint de tant en tant alguna activitat <ref>[[#| A. Balcells i G. Samper 1993 a "Reconeixement eclesiàstic i divisió de l’escoltisme”]] pàgines 187 i següents</ref>
