Mont Nemrut: diferència entre les revisions

La muntanya se situa a 40 km (25 mi) al nord de [[Kahta]], a prop de la ciutat d'[[Adıyaman]]. L'any 62 abans de Crist, el rei [[Antíoc I de Commagena]] va fer construir al cim de la muntanya una tomba-santuari flanquejada per enormes estàtues de 8-9 m (26-30 peus) d'alçada, representacions de si mateix, dos lleons, dues àligues i diversos déus de les mitologíes [[mitologia grega|grega]], [[mitologia armènia|armènia]] i [[mitologia iraniana|iraniana]], com [[Hèracles]] - [[Vahagn]], [[Zeus]] - [[Aramazd]] o [[Oromasdes]] (associat amb el déu iranià [[Ahura Mazda]]), [[Tique]] i [[Apol·lo]] - [[Mitra]]. Aquestes estàtues mostraven les divinitats assegudes, amb inscripcions dels seus noms respectius. Amb el temps, els caps de les estàtues han estat davallats de la seva posició original, mostrant-se actualment escampats pelper terra.

Les mostres visibles de danys que s'observen als caps (en particular, als nassos) suggereixen que probablement van ésser deliberadament enderrocats pels seguidors del moviment [[Iconoclàstia|iconoclasta]]. Les estàtues no han estat restablertes a les seves posicions originals. El lloc també conserva diverses lloses de pedra amb figures en baixrelleu que es pensa que han formaven un gran [[fris]]. Aquestes lloses mostren avantpassats d'[[Antíoc I de Commagena|Antíoc]], d'orígens [[grec]] i [[persa]].

Les mateixes estàtues i avantpassats de l'enclavament es poden trobar també al [[túmul]], que fa 49 m d'alt i 152 m de diàmetre. Les estàtues mostren trets facials gracsgrecs amb roba i pentinats perses.

La terrassa occidental conté una gran llosa amb un lleó que mostra la disposició de les estrelles i els planetes [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Mart (planeta)|Mart]] el dia 7 de juliol de l'any 62 aC. Això podria ésser una indicació de quan es va iniciar la construcció d'aquest monument. La part oriental està força ben conservada, amb diverses capes de roca i un corriol que segueix la base de la muntanya i que mostra evidències d'haver estat un passadís fortificat que connectava les dues terrasses (est i oest). Es pensa que aquest monument podria haver tingut un paper important en cerimònies religioses, motivat per la seva vinculació astrnòmicaastronòmica i, alhora religiosa.

Aquesta terrassa va ésser utilitzada com a punt de trobada dels pelegrins que pujaven pels diferents camins existents als vessants de la muntanya. Les estàtues colossals d'un lleó i d'una àguilaàliga flanquejaven l'entrada. Malauradament aquesta és la més malmesa de les tres terrasses.

Presentava cinc estàtues colossals de figures assegudes de 9 metres d'altura. Actualment els caps es mostren escampats als seus peus. Es representava el sobirà Antíoc I amb la deessa de la sort [[Tique]], [[Zeus]] - [[Oromasdes]] (pare dels déus de les mitologies grega i romana), [[Apol·lo]] - [[Mitra]], [[Helios]] - [[Hermes]] i [[Hèracles]] - [[Artagnes]] - [[Mart (déu) | Mart]]. Als dos extrems extrems s'ubicaven el lleó i l'àguilaàliga, símbols de la dinastia reial [[Commagena]].

En aquesta terrassa, tot i que les estàtues sense cap són similars alsa les de la terrassa oest, la seva posició és diferent: una escala monumental condueix als altars, mentre que dues escales laterals condueixen als déus col·locats a sobre. Els cossos dels personatges asseguts es conserven perfectament, mentre que els seus caps es troben en pèssimes condicions. La base davantera de del gran altar romànés perfectament visible.

En ésser derrotat l'[[Imperi selèucida]] pels romans el 190 aC a la [[Batalla de Magnèsia]] va començar la seva decadència i la disgregaciódivisió del seu territori en diversos estats. El regne de [[Commagena]] va ésser una nació selèucida successora que vanva ocupar un territori entre les [[Muntanyes del Taure]] i el riu [[Eufrates]]. L'estat de [[Commagena]] aplegava unaun àmpliaampli gammaventall de cultures que vanva permetre al seu líder Antíoc I des del 62 aC al 38 aC dur a terme un projecte religiós peculiar, vinculat a la seva dinastia, i en el qual s'inclou no només divinitats gregues i perses, sinó que també es divinitza al mateix monarca i a la seva família. Aquest impuls religiós va obeir probalblementprobablement a la intencióvoluntat d'Antíoc per unificar el seu regne multiètnic i reforçar l'autoritat de la seva dinastia.

Antíoc va impulsar aquests cultes com a via per assolir la felicitat i la salvació del seu poble. Molts dels monuments del Mont Nemrut són ruïnes del culte imperial de Commagena. L'àrea més important del culte era la tomba d'Antíoc I, decorada amb estàtues colossals de pedra calcària. Malgrat que el culte imperial no va prosperar gaire després de la desaparició d'Antíoc, altres successors seus van fer construir les seves pròpies tombes també al Mont Nemrut. La muntanya romànroman coberta de neu durant aproximandament la meitat de l'any, factor que ha ajudat a l'erosió dels seus monuments i al seu estat actual de ruïna.

L'enclavament va ésser excavat el 1881 per Karl Sester, un [[enginyer]] [[alemany]] encarregat de l'avaluació de les rutes de transport dels [[otomans]]. Les excavacions posteriors no han pogut revelar l'la ubicació precisa de la tomba d'Antíoc, encara que es creu que Nemrut és el lloc veritable del seu enterrament. Les estàtues, totes ''decapitades'', no han estat restaurades al seu estat original.