Camille Chautemps: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Camille_Chautemps}} a partir de es:Camille Chautemps |
m Bot: corregint ela geminada (1) i puntuació (2) |
||
Línia 6:
Després d'obtenir la llicenciatura de la [[Facultat de Dret]], dóna inici a una llarga carrera política i es va convertir en alcalde de [[Tours]], el 1912, i fou diputat radical el 1919. Entre 1924 i 1926, es va ocupar en el centre-esquerra, els governs de coalició d'[[Edouard Herriot]], [[Paul Painlevé]] i [[Aristide Briand]], i es va convertir en President del Consell breument el 1930. De nou en els governs de centre-esquerra en 1932-1934, va exercir com a ministre de l'Interior, i es va convertir en Primer Ministre de nou el novembre de 1933. Va renunciar als seus càrrecs el gener de 1934 com a resultat de l'assumpte Stavisky. En el govern popular de [[Léon Blum]], del Front de 1936, Chautemps va ser un ministre d'Estat, i després va aconseguir posicionar a Blum al capdavant del govern des del juny 1937 fins març 1938.
Seguint el programa del Front Popular, va nacionalitzar els ferrocarrils i la creació de la SNCF. Ell va renunciar poc abans de l'Anschluss, i va servir d'abril de 1938 a 1940 com Vice-President del Consell en els governs de Édouard Daladier i Paul Reynaud. Com a membre del gabinet el 1940, va ser un dels primers a suggerir la rendició de França a l'Alemanya nazi. Tenia un ministeri en el govern de Vichy
| |||