Llengües khoisànides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
fusionat |
explicació nom. Retocs |
||
Línia 3:
Destaca la presència de [[clic]]s (és a dir, sorolls que es fan petant la llengua) com a [[fonema]], que ha estat incorporat com a manlleu en altres famílies lingüístiques de la zona. Tot el sistema consonàntic és força ric.
Usen la declinació, si bé és més important l'ordre de paraules dins la frase per determinar la funció sintàctica. Hi ha tres gèneres. La categoria gramatical depèn del context i amplien el [[vocabulari]] amb compostos. No tenen més de deu numerals amb una paraula pròpia.
El [[nama]] és la llengua khoisànida més estesa i la parlen unes 250.000 persones; té la consideració oficial de llengua nacional de [[Namíbia]]. La llengua [[sandawe]] (de [[Tanzània]]) és la segona amb 40.000 parlants. I la llengua [[ju]] la tercera amb 30.000 parlants. Altres
L'origen del nom ''khoisan'' es troba en els dos pobles principals que parlen aquestes llengües, els khoikhois (sovint anomenats [[hotentots]]) i el que els antropòlegs anomenen san ([[boiximans]], san és el nom que els donen els khoikhois i que ells rebutgen).
==Bibliografia==
| |||