Triòxid de dinitrogen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 36:
==Obtenció==
El principal mètode d'obtenció és la reacció estequiomètrica de diòxid de nitrogen i òxid nítric a -21ºC (253 K) <ref name="Chandra"> Chandra,Sulekh, Comprehensive Inorganic Chemistry, New Age International Publishers, Nova Delhi, 2004 </ref>
:::::::::::NO(g) + NO<sub>2</sub>(g) ↔ N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
Només el trobem a temperatures inferiors als 30ºC, ja que per sobre d'aquesta el equilibri anterior està desplaçat cap a l'esquerra i el triòxid de dinitrogen descompon donant monòxid de nitrogen i diòxid de nitrogen.
La barreja estequiomètrica d'òxid nítric amb oxigen també genera triòxid de dinitrogen <ref name="Gopalan"> Gopalan,R., Inorganic Chemistry For Undergraduates, Universities Press, India, 2009 </ref>
::::::::::: 4NO + O<sub>2</sub> → 2 N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
Un mètode d'obtenció alternatiu és l'oxidació de coure metàl·lic en presència d'àcid nítric <ref name="Chandra"> Chandra,Sulekh, Comprehensive Inorganic Chemistry, New Age International Publishers, Nova Delhi, 2004 </ref>
::::::::::: 2Cu + 6 HNO<sub>3</sub> → 2Cu(NO<sub>3</sub>)<sub>2</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + 3 H<sub>2</sub>O
Un altre mètode de producció és barrejar pols de triòxid d'arsènic amb àcid nítric <ref name="Chandra"> Chandra,Sulekh, Comprehensive Inorganic Chemistry, New Age International Publishers, Nova Delhi, 2004 </ref>
:::::::::::2 HNO<sub>3</sub>(aq)+ As<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(s) → N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(l) + 2 H<sub>3</sub>AsO<sub>4</sub>(aq) :<ref>G. Brauer (Hrsg.), ''Handbook of Preparative Inorganic Chemistry'' 2nd ed., vol. 1, Academic Press 1963,.</ref>
En presència d'acid nitrós, el dímer del diòxid de nitrogen N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> duu a terme una reacció àcid-base que també genera N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> <ref name="Todres"> Todres,Z.V., Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications, Marcel Dekker, 2009 </ref>
::::::::::: N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> + HNO<sub>2</sub> ↔ HNO<sub>3</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
S'ha observat que també es pot preparar mitjançant la reacció de NO amb ONOO<sup>-</sup> <ref name="Ignarro"> Ignarro,L.J., Nitric Oxide: Biology and Pathobiology, Academic Press,Florida, 2000 </ref>
:::::::::::ONOO<sup>-</sup> + 2NO → N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + NO<sub>2</sub><sup>-</sup>
La nitració del naftalè (NaphH) mitjançant el tetròxid de dinitrogen genera també N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> com a subproducte de reacció <ref name="Todres"> Todres,Z.V., Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications, Marcel Dekker, 2009 </ref>
::::::::::: NaphH + 2 N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> → NaphNO<sub>2</sub> + HNO<sub>3</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
==Reactivitat==
Donat que es tracta de l'anhídrid de l'àcid nitrós, presenta comportament àcid-base. En presència d'aigua, el N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> genera àcid nitrós; en canvi, en presència de medi bàsic genera l'ió nitrit.
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(l) + H<sub>2</sub>O(l) ↔ HNO<sub>2</sub> (aq)<ref name="Rayner"> Rayner-Canham,Geoff, Química inorgànica descriptiva 2ª ed., Pearson, 2000 </ref>
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(l) + OH<sup>-</sup>(aq) ↔ 2NO<sub>2</sub><sup>-</sup> (aq)+ H<sub>2</sub>O(l)
En presència d'àcids concentrats, genera les corresponents sals de nitrosil:<ref name="Gopalan"> Gopalan,R., Inorganic Chemistry For Undergraduates, Universities Press, India, 2009 </ref>
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + 2HClO<sub>4</sub> → 2 NO(ClO<sub>4</sub>) + H<sub>2</sub>O
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + 2H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub> → 2 NO(HSO<sub>4</sub>) + H<sub>2</sub>O
En el cas de fer servir àcid nítric, genera àcid nitrós i N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> en un procés reversible.<ref name="Todres"> Todres,Z.V., Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications, Marcel Dekker, 2009 </ref>
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + HNO<sub>3</sub> ↔ HNO<sub>2</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>4</sub>
Dóna lloc també a reaccións de nitrosil·lació en presència de tiols, per donar el corresponent nitrosotiol<ref name="van Faassen"> van Faassen ,Ernst, Radicals for Life: the various forms of nitric oxide, Elsevier, Oxford, 2007 </ref>
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + RS-H → NO<sub>2</sub><sup>-</sup> + RS-NO + H<sup>+</sup>
En presència d'un dissolvent apròtic (com per exemple sulfolà), dóna lloc a una dissociació iònica <ref name="Todres"> Todres,Z.V., Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications, Marcel Dekker, 2009 </ref>
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> ↔ NO<sup>+</sup> + NO<sub>2</sub><sup>-</sup>
==Estructura i enllaç==
| |||