Des del [[segle XVI]] fins al [[1903]], els monarques de [[França]], [[Espanya]] i [[Àustria]] (aquest últim en qualitat d'hereus del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]) disposaven del dret a [[vet papal]] per a vetar un candidat al [[papa]]t.
Els caps d'Estat espanyol també hanhavien gaudit tradicionalment del dret de vetar les lleis aprovades per les Corts. El darrer cop que aquest fou exercit va ser el 1938, quan el president de la República, [[Manuel Azaña]], va vetar la Llei de concessió d'una pensió a la vídua del qui fou diputat [[Ángel Pestaña]] per no haver set aprovada pel Ple del [[Congrés dels Diputats]] sinó per la [[Diputació Permanent]] de Corts. QuantQuan finalment la Llei va ser votada pel [[Congrés dels Diputats]] el 30 de setembre de 1938 en la sessió celebrada a [[Sant Cugat del Vallès]], el president de la República aixecà el vet i promulgà la Llei <ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1938/322/B00620-00621.pdf Gaceta de la República]</ref>.
