Àvars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Caucasian Avars}} a partir de uk:Аварці |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{vegeu3|el poble
{{Grup humà
|group=Àvars<br />(МагIарулал)
|image=
|poptime=757
|popplace = [[Rússia]] (principalment [[Daguestan]]), [[Azerbaitjan]], [[Geòrgia]]
|rels = [[
|langs = [[Àvar]], [[rus]]
|related= [[Llengües caucasianes del nord-est|Caucasians del nord-oest]]
}}
Línia 14:
Els àvars es divideixen en dos grups (abans federacions de tribus o bo) que al seu torn es divideixen en clan (kibil):
* El grup Maarulal que deriva el seu nom de maar (muntanya) en rus tawlintsi, del kumik taw = muntanya, que vivien el nord de l'altiplà de Khunzak.
▲* El gruo Bagaulal (que vol dir "homes grullers") que són els clans del sud.
El 1957 eren 200.000. Cada un dels grups parla un dialecte diferent (el khunzak al nord i els dialectes antsukh, cokh, gidatli i zakatali, al sud)
Linha 23 ⟶ 21:
Dibir, cadi de Khunzak (1747-1827) que va crear un alfabet àrab per l'àvar, i així la literatura àvar va donar algunes figures, destacant Muhammad ibn Musa de Kudatli (mort 1708, que va escriure en àrab), el mateix Dibir, Mahmud de Betl-Kathab (1873-1919) i Hamzat Tsadasa (1873-1951), premi Lenin el 1950. L'àvar l'utilitzen com a segona llengua les tretze nacionalitats del grup andi-dido i algunes altres.
Pretenen haver estat islamitzats pels àrabs. Segons una tradició llegendària, l'islam havia estat introduït per l'emir [[Abu Muslim]] a Khunzak, on encara es mostra la seva tomba i la seva espasa. Realment, la tradició el confon amb [[Abu Maslama]], qui hauria arribat al país en el segle XI. En aquest segle el cristianisme i el judaisme hi predominaven i de fet el cristianisme de ritus georgià hi va persistir fins al segle XVI. En aquest segle XI l'aul de Tanush (ciutat que era capital del principat àvar dels Nutsal, vassall
<references />
▲== Referències ==
{{Commonscat|Caucasian Avars}}
{{ORDENA:Avars}}
[[Categoria:Grups caucasians del nord-est]]
|