Revisió del 15:04, 9 juny 2013 modifica 83.34.224.221 (discussió) →‎Enllaços externs ← Edició anterior		Revisió del 15:25, 9 juny 2013 modifica desfés 83.56.144.222 (discussió) →‎Història: coneguda encara com a Torre de Santa Margarida. Edició següent →
Línia 22: Els monestirs cistercencs de [[Santa Maria de Valldaura]] i de Santa Maria de Valldonzella, tenen un inici i història semblant. Ambdós s'incorporen a l'Orde del Cister vers el [[1237]]. Tenen el mateix tipus d'espai i entorn: una petita església [[romànica]] i una masia a tocar, situades en una petita vall estreta rodejada de bosc, amb riera i font i allunyada d'altres hàbitats. L'ermita de Santa Margarida, origen del monestir de Valldonzella, és una petita església romànica exactament igual a la de Valldaura i al costat d'una masia, situada aen launa vall boscosa de la [[serra de Collserola]], coneguda encara com a [[Torre de Santa Margarida]]. Pertanyia i pertany a la parròquia de [[Santa Creu d'Olorda]], depenent del [[bisbat de Barcelona]], on molt a prop, el bisbe Berenguer de Palou que va cedir el terreny per la casa l'ermita de Valldonzella, tenia i encara existeix la torre coneguda com ''la Torre del Bisbe'' juntament amb una altra masia, en el límit dels termes de [[Sant Feliu de Llobregat]] i [[Sant Just Desvern]].<ref name=Obiols>[http://www.tdx.cbuc.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0419106-093302//05.MOB_DONES_ORDE_CISTER.pdf OBIOLS BOU, Montserrat. ''El monacat femení en la Catalunya medieval: Santa Maria de Valldaura (1241-1399).]</ref> Però no és fins el [[4 de novembre]] de [[1237]] quan hom té constància de la fundació del monestir cistercenc. Entre les dues dates esmentades hi ha notícies de la incorporació de diverses dones a la comunitat, de la que no s'especifica la regla que seguia. La primera comunitat era formada per [[Berenguera de Cervera]] amb 11 monges.<ref>{{format ref}} http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0069207</ref>

Santa Maria de Valldonzella: diferència entre les revisions