Òxid de nitrogen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 38:
Per contra, N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>, N<sub>2</sub>O<sub>4</sub>, i N<sub>2</sub>O<sub>5</sub> descomposen ràpidament a temperatura ambient.
 
L'N<sub>2</sub>O és estable i bastant poc reactiu a temperatura ambient, mentre que l'NO i l'NO<sub>2</sub> són bastant reactius, tot i que puguin arribar a ser bastant estables quan són aïllats. El [[monòxid de nitrogen]] té tendència a oxidar-se a [[diòxid de nitrogen]].
 
Altres compostos també considerats òxids de nitrogen són NO<sub>3</sub>, N<sub>4</sub>O i N(NO<sub>2</sub>)<sub>3</sub>, però són poc estables i molt reactius.
Línia 45:
== Procedència ==
 
Els òxids de nitrogen són usats en la producció d'[[àcid nítric]], laques, tintures i d'altres productes químics, com combustibles per a coets, en la nitrificació de compostos químics orgànics i en la manufactura d'explosius. A diferència de la majoria d’espècies traça, que són emeses únicament a la superfície, existeixen punts de formació d’òxids de nitrogen tant a la superfície com a la [[troposfera]] lliure.
 
:'''Fonts a la superfície:'''
 
* Combustibles fòssils: L’NO es forma a altres temperatures per processos químics que tenen lloc durant la combustió de [[combustibles fòssils]].
 
:N<sub>2</sub> + O<sub>2</sub> → 2 NO
Línia 59:
:La font de nitrogen en aquesta reacció de combustió pot ser nitrogen present en el propi combustible, com l’oxidació de nitrogen atmosfèric N<sub>2</sub> en presència d’O<sub>2</sub>. Aquesta font és d’un caràcter totalment antropogènic i és molt més important a l’hemisferi nord, sobretot a les regions més industrialitzades.
 
* Combustió de biomassa: La combustió de biomassa en regions tropicals i subtropicals és també una font significativa d’òxids de nitrogen. La producció d’aquests òxids en regions tropicals representa un 87% del total produït per combustió de biomassa i és bàsicament la combustió d’espècies vegetals.
 
:Aquesta font, conté una component antropogènica majoritària, però també una component natural que es dóna pels incendis forestals.
Línia 65:
* Emissió del sòl i els organismes: L’emissió neta d’òxids de nitrogen per part del sòl és deguda a diversos factors: el clima (mitjançant la pluja i l’evaporació), el cicle de vida de les plantes, l’activitat de certs microorganismes, la destrucció de boscos i la fertilització. Les tres variables més importants que tenen un efecte directe en aquestes emissions són la temperatura del sòl, la humitat i la vegetació. La component antropogènica d’aquesta font d’òxid de nitrogen, és un increment de les emissions degut a un major ús de fertilitzants en la producció agrícola.
 
* Oceans: aquesta font és força minoritària i només té importància en llocs molt allunyats dels continents. Es creu que una fotòlisisfotòlisi dels [[nitrits]] provoca una petita emissió de part de l’NO dissolt a l’aigua.
 
* Oxidació de l’amoníac: gran part de l’amoníacl’[[amoníac]] que s’emet a l’atmosfera és degut a activitats agrícoles i ramaderes. Aquest [[amoníac]] pot ser oxidat per radicals OH per donar un radical NH<sub>2</sub> que acaba reaccionant amb ozó per donar NO<sub>x</sub>. No obstant, també pot reaccionar amb NOxNO<sub>x</sub> per formar N<sub>2</sub> o N<sub>2</sub>O.
 
 
:'''Fonts a la troposfera lliure:'''
 
* Llamps: L’impacte d’aquesta font en la producció d’òxids de nitrogen és encara lleugerament desconeguda, però es creu que representa un percentatge no gens menyspreable de la producció total d’aquests òxids a la [[troposfera]] lliure. En els llamps, tenen lloc reaccions de recombinació a temperatures superiors a 20.000 K i en un estat de plasma que s’expandeix i es refreda a velocitats supersòniques.
 
* Emissions d’aparells d’aviació: Aquesta és la font majoritària a la part més alta de la [[troposfera]], i és anàloga a l’emissió d’òxids de nitrogen pels motors dels automòbils.
 
* Intercanvi troposfera-estratosfera: La principal font de producció d’òxids de nitrogen a la [[troposfera]] és l’oxidació de l’N<sub>2</sub>O per part d’àtoms d’oxigen atòmic molt inestables. La majoria de la massa que és transportada a la [[troposfera]], no obstant, prové de la part baixa de l’estratosferal’[[estratosfera]]. De fet, els fluxos d’entrada d’N<sub>x</sub>O<sub>y</sub> a la [[troposfera]] són baixos, però és tenen en compte ja que són comparables a la producció per altres fonts a la [[troposfera]] lliure. Localment, poden representar un percentatge important dels N<sub>x</sub>O<sub>y</sub> que hi ha a la part més alta de la [[troposfera]], però l'efecte és menyspreable si es considera aquesta capa de l'atmosfera globalment, ja que les fonts a la superfície representen cabals d'entrada molt majors.
 
 
Línia 83:
Els efectes principals d'aquests òxids en el medi ambient són:
* Formació de pluja àcida
:Els òxids de nitrogen presents a la troposfera reaccionen amb l'aigua que forma part dels núvols, per donar lloc a [[àcid nítric]], que queda dissolt en petites gotes d'aigua, que posteriorment creixen per condensació i precipiten, originant la [[pluja àcida]]:
 
:3NO<sub>2</sub> + H<sub>2</sub>O → 2 HNO<sub>3</sub> +NO
 
* Contribució a la destrucció de la capa d'ozó:
 
Linha 96 ⟶ 100:
:N<sub>2</sub>O + O → 2 NO
 
:Aquest fet provoca que la quanitatquantitat d'NO a l'[[estratosfera]] sigui superior a la necessària per mantenir la quantitat d'ozó constant, i els cicles catalítics destrueixin més ozó del que es pot formar. Els òxids de nitrogen, però, també intervenen en altres processos que tenen papers diversos en la regulació dels nivells d'ozó estratosfèrics:
 
::* Destrucció d'espècies catalítiques: els òxids de nitrogen es poden destruir reaccionant amb altres espècies molt reactives per donar compostos de nitrogen que no participen als cicles catalítics.