Geríon (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Geryon}} a partir de ja:ゲーリュオーン |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
La [[mitologia catalana]] va adaptar el mite. Deia que Gerió, un gegant de tres caps, gairebé s'havia tornat rei d'[[Península Ibèrica|Ibèria]] i que perseguia [[Pirene]] que n'era la reina per matar-la i abassegar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la. [[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] de lluny estant veuria la gran columna de fum i acorreria a veure què passava. Llavors hauria vist la [[Pirene]] agonitzant entremig del foc. La va voler salvar però ja era massa tard. Aleshores, ple d'ira com estava, va reptar en duel a Gerió i el vencé. En acabat va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir un gran [[mausoleu]] en memòria de Pirene que en honor d'ella recordarien com els [[Pirineus]]. Aquesta tradició la recull [[l'Atlàntida]] de [[Jacint Verdaguer]]. També Gerió passa pel fundador llegendari de la ciutat de [[Girona]].
Origen:
Quan el sol aconsegueix la constel·lació de Bessons, es troba amb la constel·lació Auriga. Moltes creences antigues associaven el camí diari del sol pel cel amb el déu sol conduint un ardent carro, i d'aquesta forma, aquí, el camí anual del sol (el seu trànsit) aconsegueix el seu carro (Auriga). Posteriorment la mitologia grega va considerar que el sol usava una copa per creuar el cel.
En aquesta regió del cel hi ha també un vast espai sense estels fàcilment visibles (ara ocupades per les modernes constel·lacions de Lynx i Camelopardalis), que els antics grecs descrivien com un desert. Una història basada en aquesta regió del cel requereix per tant un vast desert, sent el millor conegut pels grecs antics el de Líbia. No obstant això, en estar aquesta zona desèrtica lluny de moltes constel·lacions en aquesta regió del cel, situar una història en ell requeria d'algú que ho creués fins a la seva localització principal. Atès que el Auriga és la constel·lació més propera des del començament del trànsit del sol fins a la vora de l'espai buit, un carro solar (més tard convertit en copa) es converteix en la forma de creuar el desert.
La Via Làctica va ser batejada així pels grecs antics perquè sembla ser una taca de llet creuant el cel. Alguns, no obstant això, eren capaços de destriar alguns estels individuals en ella, i d'aquesta forma va passar a semblar un vast ramat de vaques, la llet de les quals omplia els buits entre elles. L'estel Capella, que és part del Auriga, era coneguda pels grecs com el «estel del pastor» (doncs alguns consideraven que el Auriga era un pastor conduint un carro, incloent a aquest, mentre portava una cabra penjada de la seva espatlla esquerra). Capella està molt a prop, encara que fora, de la Via Làctica i com a tal, considerada com un pastor, sembla estar arreándola.
En Bessons, la constel·lació Canis Major (el ‘gran gos’) queda al costat de la Via Làctica. El cap de la constel·lació mira contra direcció al sol. No obstant això, a l'altre extrem de la constel·lació (on estaria la cua) queda l'estel Sirius, considerada maligna per moltes mitologies antigues a causa de la seva titileo i rojez, que era considerada al seu torn un gos («estavella gos»), per associació amb la constel·lació. Així, la constel·lació tenia dos caps, una la normal i una altra, Sirius, a l'altre extrem.
Més prop del sol que Canis Major, i també guardant la Via Làctica en aquesta zona del seu trànsit de forma semblant a Canis Major i Capella, està Orión el gegant. Tradicionalment Orión és considerat un únic gegant, però és igualment possible distingir en ella tres cossos complets separats units per la cintura, com es descrivia a Gerión, particularment en aparèixer les cames en adreces bastant diferents, i dibuixos alternatius de la constel·lació (que tenen en compte estels lleugerament més febles que els diagrames bàsics) solen mostrar tres en lloc de dos braços, compartint el segon i tercer la mateixa espatlla dreta.
El sol aconsegueix superar aquests obstacles, creuant la Via Làctica. El Auriga sembla haver-se deixat en la pròpia Via Làctica, i per això algunes de les vaques del ramat estan en ell. Després de la Via Làctica, el sol es troba amb Bessons. Les representacions de Bessons varien segons s'inclini a est o oest, sent possible en aquesta últim cas dibuixar la constel·lació com dos homes, descansant els seus peus en la Via Làctica. En les representacions que la inclinen a l'est, un dels bessons està en la Via Làctica i l'altre fora d'ella, i així un ha «robat algunes vaques» i l'altre, al que creua el trànsit del sol, no. En el mite de Cástor i Pólux (els noms habitualment donats als bessons), les seves morts es deuen a una disputa pel robatori d'un bestiar.
== Referències ==
| |||