Evangeli dels Hebreus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 15 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1231372 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
L''''Evangeli dels Hebreus''', o '''segons els Hebreus''', és un [[evangeli apòcrif]] escrit probablement en el [[segle I]]. No n'ha arribat cap còpia sencera, però sí, els comentaris que en feren nombrosos [[Pares de l'Església|pares]] de l'[[església universal|Església]] com: [[Sant Ireneu]], [[Climent Alexandrí]], [[Orígenes|Orígens]] i [[Eusebi de Cesarea]]. El nom '''Evangeli dels Hebreus''' sembla haver estat un terme genèric per fer referència als evangelis emprats pels jueus, el que ha portat a confusió amb els anomenats ''Evangeli dels natzarens'' i ''l'Evangeli dels ebionites''. Dels textos de Jerònim, sembla que aquest autor considerava idèntiques totes aquestes obres. Donat l'estat fragmentari de tots aquests, resulta infructuós intentar saber si es tractava d'un mateix evangeli o de varies obres diferents. Sant Jeroni, [[Eusebi de Cesarea|Eusebi]] i [[Epifani I de Constància|Sant Epifani]] diuen que els caràcters eren hebreus, mentre que la llengua era [[caldeu|caldea]] o [[siríac]]a (equivalent a l'[[arameu]] modern).
Escrit en un ambient judeocristià, és considerat per alguns autors, una de les fonts de l'[[Evangeli segons Mateu]]. Segons [[Sant Jerònim]], és possible que [[Ignasi d'Antioquia|Sant Ignasi]] (mort en el [[107]]), cités un passatge d'aquest evangeli relatiu a la resurrecció. Encara que no es pot assegurar, és molt possible que aquest evangeli sigui del [[segle I]], per tant seria coetani dels [[evangeli|evangelis canònics]]. Tant el contingut com els testimonis acusen un ambient jueu-cristià. [[Sant Jeroni]] diu: «''En l'evangeli usat per [[Natzarens (secta del segle IV)|natzarens]] i [[ebionites]] (que recentment hem traduït de l'hebreu al grec i que la majoria l'anomenen l'autèntic de Sant Mateu)''». Els primers (natzarens) eren descendents dels jueu-cristians que van fugir de la destrucció de [[Jerusalem]] l'any 70.
== Relació amb Mateu i Lluc ==
Jerònim l'identifica amb el evangeli "autèntic de Mateu" (''Matthaei autenticum''), en arameu. Alguns autors afirmen que es tracta d'una font utilitzada per els evangelis de [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i de [[Evangeli segons Lluc|Lluc]]. Per altres era una traducció de l'evangeli de Mateu per us de les comunitats jueves.
Les opinions dels crítics moderns sobre aquest punt, són molt diverses:
* [[Nicholson]] pensa que [[Sant Mateu Evangelista|Sant Mateu]] havia escrit dos evangelis: el primer en [[grec antic|grec]] i després un segon en [[hebreu]]. Aquest últim seria segons ell, l'anomenat '''Evangeli dels Hebreus'''. {{CN}}
* [[Hilgenfeld]] fins i tot diu {{CN}}que es la font del Mateu compost en grec.
* [[Handmann]] i [[Barnes]] venen a dir {{CN}}que, si mes no, es part de les fonts que es feren servir per compondre Mateu i Lluc.
* [[Schmidtke]] el considera{{CN}} com una traducció lliure del Mateu canònic.
* [[Waitz]] el qualifica{{CN}} d'un producte de l'esperit [[Hel·lenisme|hel·lènic]] del [[segle II]] com a rèplica de l'[[Evangeli dels Egipcis]].
* [[Parker]], troba similituds{{CN}} amb Lluc que li fan pensar en l'existència d'una font comuna dels dos evangelis, que anomena «ProtoLluc».
== Contingut ==
Malgrat no ens ha arribat cap còpia sencera d'aquest evangeli, gracies als comentaris que en feren nombrosos [[Pares de l'Església]] es pot avui reconstruir part del text d'aquest evangeli. Els més significatius són els següents:
'''[[Orígenes
* "I si algú accepta ''''l'Evangeli dels Hebreus''', a on el Salvador en persona diu: «''Em prengué la meva mare, l'[[Esperit Sant]], per un dels meus cabells i em portà a la muntanya sublim del [[Tabor]]''», es quedarà perplex en considerar cóm pot ser mare de Jesús, l'Esperit Sant engendrat pel Verb. Peró tampoc això li és a aquest difícil d'explicar".
Linha 42 ⟶ 27:
== Vegeu també ==
* [[Papir
* [[Papir
== Bibliografia ==
| |||