Revisió del 20:05, 13 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 14 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q419257 ← Edició anterior		Revisió del 06:26, 12 juny 2013 modifica desfés OrtoBot (discussió \| contribucions) Bots 24.359 edits m Bot: corregint l'accentuació (1), ela geminada (3) i els apòstrofs (9) Edició següent →
Línia 14: == Propietats == Els carbens son compostos inestables i molt reactius, no poden ser aïllats ni emmagatzemats, precisament per això que no es va poder comprovar la seva existència fins al 1959 amb ~~l’ajuda~~l'ajuda de ~~l’espectroscòpia~~l'espectroscòpia. == Estructura i enllaç == Línia 24: == Reactivitat == La reactivitat dels carbens depèn del tipus de carbè que estiguem parlant: singlet o triplet. En cas del carbè singlet la reacció es estereoespecífica en syn en la addició de d'un alquè. EsÉs a dir un alquè en cis al reaccionar amb un carbè singlet obtenim un cis-cilcopropà mentre que si ~~l’alquè~~l'alquè es troba en trans el que obtenim es el trans-ciclopropà substituït. En un carbè triplet la reacció no es estereospecífica. Es pot interpretar el carbè com a un di-radical i que com a productes ens donarà una mescla dels dos isòmers cis i trans.<ref>'''Organic Chemistry''' R.T Morrison, R.N Boyd pp 473-478.</ref> Línia 31: == Síntesi == Hi han diferents mètodes de sintesi de carbens, un dels mes senzills per generar un carbè substituït es a partir del [[cloroform]] (CHCl<sub>3</sub>) amb una base forta (p.e.[[KOH]]). La pèrdua del protó del cloroform ens genera ~~l’anió~~l'anió que ràpidament expulsa un ió Cl<sub>2</sub> per obtenir el carbè, en aquest cas el diclorcarbè. Una altre forma ~~d’obtenció~~d'obtenció de carbens rellevant es mitjançant la descomposició (amb presència de llum o temperatura) de diazoalcans com el CH<sub>2</sub>N<sub>2</sub> obtenim com a productes el [[N<sub>2</sub>]] i el carbè :CH<sub>2</sub>. Altres mètodes de síntesi son la síntesi directa utilitzant litiats (p.e. [[BuLi]]) amb compostos tipus R<sub>2</sub>CX<sub>2</sub> on X es un [[halur]] com el [[Cl]], [[Br]], o [[I]]. :[[Fitxer:carbene made.png\|center\|frame\|Sintensi d'un carbé per síntesi directa amb BuLi]] Existeixen altres mètodes de síntesis de carbens emprant compostos [[mercuri (element)\|mercuri]] o [[rodi]]. == Lligands carbens en compostos ~~organometàl•lics~~organometàl·lics == [[Fitxer:Carbé_Fischer_-_Xavier_Planas_Viñas.gif‎\|right\|thumb\|120px\|exemple d'un '''carbé de Fischer''']] En química [[organometàl·lica]] els complexos amb formula LnMCR<sub>2</sub> son anomenats carbens. Aquests es poden classificar en<ref name=H.Crabtree/> === Carbens de [[Fischer]] === El carbè es troba enllaçat al metall enllaçat a grups electroatraients com el carbonil. Aquests carbens contenen un heteroàtom, el metall es troba en un [[estat d’oxidació]] baix i el Carboni del carbè esdevé un centre [[electròfil]]. Els grups R del carbè :CR<sub>2</sub> son grups π-donadors com el –OMe o -NMe<sub>2</sub> entre ~~d’altres~~d'altres. El centre ~~metàl•lic~~metàl·lic acostuma a ser [[Mo]] (0), [[Fe]] (0) o com en ~~l’exemple~~l'exemple [[W]]. [[Fitxer:Carbé_Schrock_-_Xavier_Planas_Viñas.gif‎\|right\|thumb\|150px\|exemple d'un '''carbé de Schrock''']] === Carbens de Shrock === El carbè esta enllaçat al metall envoltat de grups electrodonadors. Aquest carbens no contenen cap heteroàtom, el metall té un [[estat d’oxidació]] elevat i el carboni del carbè es nucleòfil. . Els grups R del carbè :CR<sub>2</sub> acostumen son del tipus H, alquils, etc. El centres ~~metàl•lic~~metàl·lic més comuns son el Ta(V) o el W(VI) == Aplicacions == La química dels carbens es utilitzada en la síntesi del [[tefló]]. El tefló es tetrafluoroetilé que ~~s’obté~~s'obté a partir del difluorocarbè. : CHClF<sub>2</sub> → :CF<sub>2</sub> + HCl :2 :CF<sub>2</sub> → F<sub>2</sub>C=CF<sub>2</sub>

Carbè: diferència entre les revisions