Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m claudàtors |
||
Línia 10:
El seu devot catolicisme va causar confusió immediata entre els seus súbdits no catòlics, sobretot a Bohèmia. Ell no desitjava defensar les llibertats religioses atorgades per la [[Carta de Majestat]] concedida i signada per l'anterior emperador, [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]], que havia garantit la llibertat de culte als nobles i als habitants de les ciutats. A més, Ferran era un monarca absolutista i va violar diversos privilegis històrics dels nobles. En vista del nombre relativament gran de protestants en el regne, incloent alguns dels nobles, la impopularitat del rei aviat va provocar la revolta de Bohèmia. La segona [[defenestració de Praga]] de [[22 de maig]] de 1618 és considerada el primer pas de la [[guerra dels Trenta Anys]].
En els següents esdeveniments va romandre un dels més ferms partidaris de la contrareforma antiprotestant i un dels caps de la
El 1623 va decidir repartir els dominis [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] d'Àustria i va concedir l'Alta Àustria (Tirol i Àustria Anterior) al seu germà [[Leopold V d'Habsburg]] (+1632), que va formar una línia que es va extingir amb el segon dels seus fills el [[1665]].
|