Arquitectura de l'antic Egipte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Speos: {{Commonscat|Ancient Egyptian architecture}}
Línia 15:
[[Fitxer:All Gizah Pyramids.jpg|thumb|300px|Les [[piràmides de Gizeh]]: Keops, Kefren i Micerí]]
[[Fitxer:Egypt.KV34.01.jpg|right|thumb|300px|Hipogeu de la vall dels Reis]]
La forma més antiga d'enterrament és la '''[[mastaba]]''', de forma tronco-piramidal. Cap a l'any 3000 aC és la tomba dels personatges notables, sacerdots o nobles, i dels primers faraons.
 
L'acumulació de poder i el desig de grandesa en la figura del faraó donen lloc a la superposició de mastabes per distingir la tomba del rei; així neix la piràmide esglaonada. A partir del 2700 aC, la '''[[piràmide]]''' distingeix la tomba faraònica de les dels grans dignataris. Corresponen a la IV dinastia les grans piràmides de Gizeh (entre el 2600 i el 2500 aC); la més imponent és la de [[piràmide de Keops|Keops]] (de 137 metres), que sobresurt al costat de les de Kefren i Micerí.
 
L'interior de les piràmides és un conjunt de galeries, pous i cambres, extraordinàriament complicat, a fi d'evitar el saqueig dels riquíssims aixovars.
 
Durant la XVIII dinastia, el centre polític de l'[[Antic Egipte]] es trasllada al sud, a Tebes, a la [[Vall dels Reis]], on es construeix un nou tipus de tomba excavada en el vessant d'una muntanya, dins la roca. És l' '''[[hipogeu]]'''. Aquest manté la disposició interior laberíntica, però s'enriqueix amb pintures i les tombes posseeixen un aixovar molt ric, com en el tresor de Tutankamon.
 
== Temples ==