Diferència entre revisions de la pàgina «Nekhen»

3.551 bytes afegits ,  fa 7 anys
Text traslladat des de Necròpolis de Kom al-Ahmar, modificat.
m (Bot: Traient 23 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q278988)
(Text traslladat des de Necròpolis de Kom al-Ahmar, modificat.)
[[File:Excavations At Kom-El-Ahmar. (1910) - TIMEA.jpg|thumb|280px|Excavacions a la zona de Neken (1910)]]
'''Nekhen''' és el nom egipci antic per la ciutat anomenada en els temps clàssics '''Hierakonpolis''' o Hieracompolis (català '''Hieracòmpolis'''). El seu nom modern és '''Kom al-Ahmar''' (Monticle vermell) prop de la qual el [[2005]] es va trobar una [[Necròpolis de Kom al-Ahmar|necròpoli predinàstica]]. Fou capital del nomós III del [[Alt Egipte]]. Està situada a uns 650 kms al sud de [[El Caire]] entre les ciutats d'[[Esna]] (Isna) i `d'[[Edfú]] (Idfú).
 
Se la coneixia com la ciutat dels falcons perquè el déu adorat a la ciutat era el falcó ([[Horus]]). Va substituir en l'hegemonia a Nubt ([[Naqada]]) vers el [[3300 aC]]. [[Narmer]] (Nemes) fou sobirà de Nekhen abans de ser faraó de l'Alt i el [[Baix Egipte]]. Han quedat a la ciutat algunes restes de temples dels faraons [[Narmer]] i [[Khasekhemui]], però al no esdevenir capital de l'Egipte unificat va anar perdent importància, tot i que fou objecte d'atenció per part d'alguns faraons, i a l'Imperi Nou la capital de la província (el [[nomós]] III de l'Alt Egipte, anomenat [[Ten]] o Capella rural) va passar a [[Nekheb]] o Eileithiàspolis (Al-Kab) a la vora oposada del riu, ciutat dedicada a la deessa Nekheb (en forma de voltor).
[[File:NarmerPalette-CloseUpOfProcession-ROM.png|thumb|left|Detall de la paleta de [[Narmer]].]]
 
A Hierakonpolis es va trobar la famosa [[Paleta de Narmer]], datada el [[3168 aC]], avui al [[Museu Arqueològic del Caire]], que explica la victòria del rei al delta i la unificació de les terres. Altres troballes destacades foren: la primera estàtua humana de mida natural (c. [[3000 aC]]), la primera tomba decorada amb pintures (predinàstica); els més llargs ganivets de pedra (c. [[3100 aC]]), l'estàtua de metall més antiga (corresponent al faraó Pepi i datada prop del [[2200 aC]]), la imatge destinada al culte més antiga del món (c. [[2300 aC]]), la casa més antiga conservada ([[3600 aC]]), la primera fàbrica (c. [[3600 aC]]), el temple més antic ([[3400 aC]]), la primera mòmia ([[3600 aC]]), el primer pentinat ([[3500 aC]]), el primer [[zoològic]] ([[3500 aC]]), la primera tomba per a un elefant ([[3500 aC]]) i altres. També s'han trobat molts altres objectes alguns relacionats amb el culte a Horus, estàtues del faraó Khasekhemui (c. 2700 aC), joies i ceràmiques. S'hi han trobat també [[Tomba excavada a la roca|tombes excavades a la roca]] decorades amb inscripcions de les Dinasties VI i posteriors fins a la XVIII.
 
==El temple d'Horus==
Fou explorada en primer lloc per Vivant Denon, membre del cos expedicionari de [[Napoleó]], el [[1798]]. Quibell i Green hi van ser el [[1897]]; Garstang el [[1905]] i [[1906]]; De Morgan el [[1908]]; Burton el [[1927]]; Lansing el [[1934]]. Les modernes expedicions segueixen treien a la llum noves troballes.
 
El temple dedicat al patró de la ciutat, el déu Horus, ocupava una sisena part de l'espai, i fou descobert durant les excavacions de finals del segle XIX per J. E. Quibell i F. W. Green. Les ofrenes al temple eren dipositades en un forat conegut com el "dipòsit principal" on es van trobar importants objectes, com la Paleta de Narmer, el cap de la maça cerimonial de pedra calcaria del rei [[Horus Escorpí II|Escorpí II]], barques de pedra, figures de marfil i altres.
 
També es van trobar al temple monuments de tots els períodes posteriors destacant dos grans estàtues de coure de [[Pepi I]] ([[Dinastia VI d'Egipte|Dinastia VI]]) i de [[Merenre]], i una estela de granit de Pepi I acompanyat d'Horus i [[Hathor]].
 
==El "Fort"==
Al costat d'un rierol hi ha una estructura de maons coneguda com "El Fort"<ref>[http://interactive.archaeology.org/hierakonpolis/fort.html Fixing the Fort at Hierakonpolis]. {{en}}</ref>, el tancat cerimonial de del faraó Khasekhemui, l'últim rei de la [[Dinastia II d'Egipte|segona dinastia]]. No es coneix la funció exacta d'aquest recinte, però sembla que podria tenir la mateixa finalitat que les "fortificacions" o "forts" d'[[Abidos]], segurament servien per a rituals o d'altres actes religiosos o culturals relacionats amb el propi faraó, i no tindrien finalitats militars.<ref>Renee Friedman, ''The "Fort" at Hierakonopolis'', pàg.31, Ancient Egypt June/July 2006. {{en}}</ref>
 
==La tomba pintada==
Una mica més al sud es troba una famosa tomba pintada (apareixien barques, animal i homes) del final del [[període predinàstic d'Egipte|període predinàstic]], coneguda per "Tomba 100", actualment malmesa. Es tracta de la tomba més antiga amb murals sobre parets de guix. Es creu que data del període [[Naqada]] IIc (entre el 3500 i el 3200aC). Les imatges que hi apareixen mostren temes representats durant tota la història de l'[[Antic Egipte]]: diversos animals i plantes, una processó funerària en una barca que creua el Nil, etc.
 
==El zoològic==
El 2009 es van descobrir a Hieracòmpolis les restes d'un antic zoològic que data del 3500 aC. Entre les restes animals es van trobar mostres d'animals exòtics com: [[hipopòtam]]s, [[antílop]]s, [[elefant]]s, [[Papió|papions]] i [[Gat salvatge|gats salvatges]].<ref>[http://archive.archaeology.org/1001/topten/egypt.html World's First Zoo - Hierakonpolis, Egypt]. Article de Mark Rose. Febrer 2010. {{en}}</ref>
 
==Excavacions==
Fou explorada en primer lloc per [[Dominique Vivant Denon|Vivant Denon]], membre del cos expedicionari de [[Napoleó]], el [[1798]], durant la [[Campanya napoleònica d'Egipte i Síria|campanya d'Egipte]]. Els [[Egiptologia|egiptòlegs]] [[James E. Quibell|Quibell]] i [[Frederick W. Green|Green]] anglesos hi van ser el [[1897]], d'ells és el descobriment de la Paleta de Narmer i del cap de maça; [[John Garstang|Garstang]] el [[1905]] i [[1906]]; [[Jacques de Morgan|De Morgan]] el [[1908]]; [[James Burton|Burton]] el [[1927]]; Lansing el [[1934]]. [[Michael A. Hoffman|Hoffman]] va supervisar un equip multi disciplinar que va estar excavant a Hieracòmpolis durant 35 anys, fins a la mort de Hoffman el 1990. [[Barbara Adams]], que havia treballat amb l'equip de Hoffman, va prendre el relleu i va continuar excavant a la zona, en col·laboració amb [[Renée Friedman]], fins a la seva mort el 2002. Friedman continua els treballs d'excavació i de restauració a la zona. Les modernes expedicions segueixen treien a la llum noves troballes.
 
==Referències==
<references/>
 
==Vegeu també==
* [[Necròpolis de Kom al-Ahmar]]
 
{{commonscat|Hierakonpolis}}
9.797

modificacions