Arxipèlag Gulag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 3:
La versió completa de l'obra té quatre parts, organitzades en dos volums. En el primer es disseca el procés de detenció i les tortures practicades per a fer «confessar» les coses que no s'havien fet, les iniquitats dels funcionaris destinades a trencar moralment el detingut, la convivència amb altres presos com a sola possibilitat de combatre l'embrutiment... A Soljenitsin el van condemnar a vuit anys de treballs forçats i el van destinar al camp de Nóvy Ierusalim (els monestirs ortodoxos els van reconvertir en centres de càstig). Va arribar com un ''zek'', o reclús, i per tant algú desposseït de drets. En pocs dies, diu, esdevindrà un autèntic ''zek'': «Mentider, desconfiat, observador».
Les condicions de supervivència en el Gulag -segon volum, llibres tres i quatre- eren simplement inhumanes. Soljenitsin s'esforça, nogensmenys, d'anar més enllà i transcendir aquell horrible sofriment que conduïa a la degradació: «Quan es roseguen els ossos d'una ratapinyada en descomposició, es beu el brou fet amb cranis de cavalls morts, es fumen cigarrets de fem o es veu un metge prendre-li el pols a un presoner i assegurar als funcionaris que pot suportar uns quants minuts més de tortura, quan es conduïx un home a certes situacions, aquest home ja roman eximit de tot deure amb els seus semblants». Malgrat açò l'escriptor recull aquella muda humanitat proscrita i humiliada i l'embolica amb el mantell de la seua paraula clara: res a veure amb el paràsit llenguatge oficial disposat a substituir la catàstrofe política i moral del [[Comunisme]] per eufemismes de tota mena.
{{coord|65.85|N|88.066666666667|E|dim:5_region:RU-KYA_source:dewiki_type:landmark|display=title}}
| |||