Auxina: diferència entre les revisions

Els seus patrons de [[transport actiu]] per la planta són complexos. Acostumen a actuar en concert o en oposició amb altres fitohormones. Per exemple, la ratio d'auxina respecte [[citquininacitoquinina]] en certs teixits de les plantes determina la iniciació de les arrels respecte els brots. Per això una planta pot reaccionar a condicions externes i ajustar-se a elless'hi, sense necessitar un [[sistema nerviós]]. A nivell molecular, les auxines tenen un anell aromàtic i un [[Grup carboxílic|grup àcid carboxílic]] (Taiz i Zeiger, 1988).

El membre més important de la família de les auxines és l'[[àcid indolacètic]] (AIA). Genera la majoria dels efectes de les auxines en plantes intactes, i és la l'auxina nadiua més potent. Tanmateix, les molècules de AIA són làbils químicament en una solució aquosa, peli per queaixò l'AIA no s'utilitza comercialment com a regulador del creixement de les plantes.

* ''Anàlegs sintètics de l'auxinaeauxina'' inclouen l'[[àcid 1-naftalenacètic]], [[àcid 2,4-diclorogenoxiacètic]], i altres.