Diferència entre revisions de la pàgina «Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman»

cap resum d'edició
[[Fitxer:Estancias testero norte aljaferia.jpg|thumb|[[Palau de l'Aljaferia]]]]
'''Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman'''<ref group=nota>A voltes se l'ha anomenat, per error, '''al-Mútamin'''.</ref> (en {{lang-ar|'''أبو عامر يوسف بن أحمد بن هود المؤتمن'''}}, ''Abū ʿĀmir Yūsuf ibn Aḥmad ibn Hūd al-Muʾtaman'') fou [[Emirat de Saraqusta|emir de Saraqusta]] del [[1081]] al [[1085]].<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director) |títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62 |data=1998 |pàgines=p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin" |isbn=84-297-3521-6 }}</ref> Era membre de la dinastia [[Banu Hud]]<ref name="Diccionari"/> i va succeir al seu pare [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]]. La data del inici del regnat es dubtosa ja que s'han trobat algunes monedes del seu pare que estarien datades el 1082 i fins i tot més tard. Fou un erudit que va escriure diverses obres de matemàtiques. Va morir vers el [[1085]] i el va succeir el seu fill [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]].
 
== Biografia ==
YúsufYússuf Al-Mutamánibn serÀhmad reial-Mútaman deva laser taifaemir de SaragossaSaraqusta en el seu moment de màxima esplendor, després el puixant regnat del seu pare [[AlÀhmad ibn Sulayman al-MuqtadirMúqtadir|al-Múqtadir]]. Va ser, així mateix, un rei erudit, protector de les ciències, de la filosofia i de les arts. Un exemple d'[[de rei savi]], coneixedor de les [[matemàtiques]]-disciplina —disciplina de la qual va escriure un tractat, el '' Kitab al-istikmalIstikmal '', o '' Llibre de perfecció'' (en [[idioma àrab | en àrab]], كتاب الإستكمال) -, la l'[[astrologia]] i la [[filosofia]], que va continuar la labor del seu pare Alal-MuqtadirMúqtadir creant una cort de savis intel · lectuals que tenia com a marc el bell palau[[Palau de [[ l'AljaferíaAljaferia]], anomenat, en aquesta època, el «palau de l'alegria».
{{traducció|es|Al-Mutamán|16 juny 2013}}
Yúsuf Al-Mutamán ser rei de la taifa de Saragossa en el seu moment de màxima esplendor, després el puixant regnat del seu pare [[Al-Muqtadir]]. Va ser així mateix un rei erudit, protector de les ciències, de la filosofia i de les arts. Un exemple d'[[rei savi]], coneixedor de les [[matemàtiques]]-disciplina de la qual va escriure un tractat, el'' Kitab al-istikmal'' o'' Llibre de perfecció'' ([[idioma àrab | en àrab]], كتاب الإستكمال) -, la [[astrologia]] i la [[filosofia]], que va continuar la labor del seu pare Al-Muqtadir creant una cort de savis intel · lectuals que tenia com a marc el bell palau de [[ l'Aljafería]], anomenat, en aquesta època, el «palau de l'alegria».
 
AlmutamánAl-Mútaman va heretar d'Alal-MuqtadirMúqtadir enel [[1081]] la part occidental de la Taifal'emirat de SaragossaSaraqusta, que comprenia [[Saragossa]], [[Tudela]], [[Osca]] i [[Calataiud]], quedanti [[Al Múndir Imad-ad-Dawla|Al Múndir]] es va Mundirquedar amb la zona costanera del regne: [[Lleida]], [[Montsó (Osca) | Montsó]], [[Tortosa]] i [[Dénia]].
 
L'any [[1081]] l'empenta del rei aragonès, [[SanchoSanç RamírezI d'Aragó i Pamplona|Sanç Ramires]] era considerable, amenaçant les fronteres de la taifal'emirat des del nord. Per resistir-ho, Almutamánal-Mútaman va comptar amb els serveis de les tropes mercenàries de d'[[Rodrigo Díaz de Vivar | El Cid]], que va rebre a més l'encàrrec de reincorporar a Saragossa els territoris orientals del seu parent Mundir, aliat d'Aragó. Els enfrontaments a la franja fronterera van ser constants, però cap va aconseguir reunificar el territori patern.
[[ArxiuFitxer: DetallDetalle de l'estàtuala estatua el Cid (ParcParque de Balboa). Jpg jpg| thumbnail thumb| esquerra | 185px | [[Rodrigo Díaz de Vivar | El Cid]] va servir a Alal-MutamánMútaman durant tot el regnat del monarca [[Banu Hud | hudíhúdida]].]]
En aquesta etapa està ben documentat el servei del Cid, bandejat en 1081 de Castella per dur a terme ràtzies en contra dels interessos de [[Alfons VI de Lleó | Alfonso VI de Lleó i Castella]] en territoris de Toledo, llavors tributari de aquest rei i que, per això, no havia de ser atacada per tropes castellanes.
 
En aquesta etapa està ben documentat el servei del Cid, bandejat enel 1081 de Castella per dur a terme ràtzies en contra dels interessos de d'[[Alfons VI de Lleó | Alfonso VI de Lleó i Castella]] ena territoris de Toledo, llavors tributari de d'aquest rei i que, per això, no havia de ser atacada per tropes castellanes.
El Cid seguiria al servei d'Al-Mutamán fins [[1086]], moment en què Saragossa va ser assetjada per Alfonso VI. Si el Cid va trencar els llaços amb Al-Mutamán o el seu hereu [[Al-Musta'in II]] a causa d'un conflicte d'interessos personal entre la defensa de Saragossa i el seu senyor natural, per ser el rei de Castella qui l'atacava, o si va ser condonat el seu desterrament, a l'apreciar Alfonso la utilitat de tal cavaller en el seu exèrcit, és una cosa que encara no s'ha dilucidat en la seva totalitat.
 
El Cid seguiria al servei d'Alal-MutamánMútaman fins [[el 1086]], moment en què Saragossa va ser assetjada per Alfonso VI. Si elEl Cid va trencar els llaços amb Alal-MutamánMútaman o el seu hereu [[Al-Musta'inÀhmad IIibn Yússuf al-Mustaín|al-Mustaín]] a causa d'un conflicte d'interessos personal entre la defensa de Saragossa i el seu senyor natural, per ser el rei de Castella qui l'atacava, o si va ser condonat el seu desterrament, a l'apreciar Alfonso la utilitat de tald'aquest cavaller en el seu exèrcit, és una cosaquelcom que encara no s'ha dilucidatesclarit en la seva totalitat.
El Cid va ser capaç de contenir als aragonesos fins a [[1083]], any en què Sancho Ramírez va prendre la línia de fortificacions que protegien les ciutats de la taifa de Saraqusta, com la de Graus (que amenaçava Barbastro) a la zona oriental, Ayerbe, Bolea i Arascués (que posaven en perill a Osca) i Arguedas que apuntava a la conquesta de [[Tudela]].
 
El Cid va ser capaç de contenir als aragonesos fins a [[1083]], any en què SanchoSanç RamírezRamires va prendre la línia de fortificacions que protegien les ciutats de la taifa de Saraqusta, com la de Graus (,que amenaçava Barbastro)Barbastre; a la zona oriental, Ayerbe, Bolea i Arascués, (que posaven en perill a Osca); i Arguedas, que apuntava a la conquesta de [[Tudela]].
Les relacions de Saragossa amb la seva protectorat, [[València]], es van estrènyer mitjançant aliances matrimonials. Però València estava immersa en un complex joc d'aliances. Alfonso VI, utilitzant hàbilment la diplomàcia, va aconseguir que el rei [[Al-Qadir]] de [[Taifa de Toledo | Toledo]] li lliurés la ciutat a [[1085]] a canvi de la seva ajuda per desbancar de València a Abu Bakr, el que va suposar, de fet, la presa de Toledo per al rei de Lleó i Castella. Així, el regne de Saragossa quedava desconnectat de la resta de [[Al-Andalus]] per la via tradicional que passava pel centre de la península i, des d'aquest moment, la seva comunicació es va veure restringida a la que connectava amb València costejant el llevant . L'any de la pèrdua de Toledo va ser així mateix el de la mort de Almutamán.
 
Les relacions de Saragossa amb lael sevaseu protectorat, [[València]], es van estrènyer mitjançant aliances matrimonials. Però València estava immersa en un complex joc d'aliances. AlfonsoAlfons VI, utilitzant hàbilment la diplomàcia, va aconseguir que el rei [[AlYahya al-Qàdir|al-QadirQàdir]] de [[Taifa de Toledo | Toledo]] li lliurés la ciutat ael [[1085]] a canvi de la seva ajuda per desbancar de València a Abu Bakr, el que va suposar, de fet, la presa de Toledo per al rei de Lleó i Castella. Així, el regne de Saragossa quedava desconnectat de la resta de d'[[Al-AndalusÀndalus]] per la via tradicional que passava pel centre de la península i, des d'aquest moment, la seva comunicació es va veure restringida a la que connectava amb València costejant el llevant . L'any de la pèrdua de Toledo va ser, així mateix, el de la mort de Almutamánd'al-Mútaman.
 
== Matemàtiques ==
{{traducció|es|Al-Mutamán|16 juny 2013}}
[[ArxiuFitxer: Teorema de Ceva - sensesin rótulo.svg | thumbnail thumb| El teorema de Ceva, descobert per Alal-Mu'taminMútaman]]
L'obra mestra en l'àmbit intel · lectual del-Mu'tamán va ser el seu'' [[Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques]]'' ('' Kitab al-istikmal'') que a més de ser un compendi de la matemàtica grega de [[Euclides]] i [[Arquimedes]] entre uns altres, i transmetre els ensenyaments de [[Thabit ibn Qurra]], els [[Banu Musa]] i [[Alhazen | Ibn al-Haytha]], introdueix [[teorema]] s originals. La seva obra va ser transmesa a través de [[Maimònides]] a [[Egipte]], i d'allí es va difondre pel centre de [[Àsia]], documentant fins i tot en [[Bagdad]] al [[segle XIV]] , si bé la seva influència no va arribar a Occident.