Diferència entre revisions de la pàgina «Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman»

 
== Matemàtiques ==
[[Fitxer:Teorema de Ceva - sin rótulo.svg|thumb|El [[teorema de Ceva]], descobert per al-Mútaman]]
{{traducció|es|Al-Mutamán|16 juny 2013}}
L'obra mestra en l'àmbit intel · lectual del-Mud'tamánal-Mútaman va ser el''Kitab seual-istikmal'' [[Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques]]'' ('' Kitab al-istikmal''), que a més de ser un compendi de la matemàtica grega de d'[[Euclides]] i [[Arquimedes]], entre uns altres, i transmetre els ensenyaments de [[ThabitThàbit ibn Qurra]], els [[Banu Musa]] i d'[[Alhazen | Ibn al-HaythaHàytham]], introdueix [[teorema|teoremes]] s originals. La seva obra va ser transmesa a través de [[Maimònides]] a [[Egipte]], i d'allí es va difondre pel centre de [[d'Àsia]],. documentantEl finssegle iXIV totés endocumentat a [[Bagdad]] al [[segle XIV]] , si bé la seva influència no va arribar a Occident.
[[Fitxer:Teorema de Ceva - sin rótulo.svg|thumb|El teorema de Ceva, descobert per al-Mútaman]]
L'obra mestra en l'àmbit intel · lectual del-Mu'tamán va ser el seu'' [[Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques]]'' ('' Kitab al-istikmal'') que a més de ser un compendi de la matemàtica grega de [[Euclides]] i [[Arquimedes]] entre uns altres, i transmetre els ensenyaments de [[Thabit ibn Qurra]], els [[Banu Musa]] i [[Alhazen | Ibn al-Haytha]], introdueix [[teorema]] s originals. La seva obra va ser transmesa a través de [[Maimònides]] a [[Egipte]], i d'allí es va difondre pel centre de [[Àsia]], documentant fins i tot en [[Bagdad]] al [[segle XIV]] , si bé la seva influència no va arribar a Occident.
 
De la seva obra es conserven dues còpies, la primera va ser trobada a la Biblioteca [[l'Askeri Müze]] de d'[[Istanbul]] el 1985, procedent de la biblioteca del sultà otomà [[MehmedMehmet II]], que va ser heretada per seu fill [[Baiazet II | Bayaceto II]]. Posteriorment es va trobar una segona còpia ena [[El Caire]].
 
El''Kitab [[Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques]]al-Istikmal'' tracta els [[nombreNombre irracional | nombres irracionals]], les [[secció cònica Cònica| seccions còniques]], la [[quadratura]] del [[segment ]] [[Paràbola (matemàtica) | parabòlic]], els [[Volum (matemàtica) | volums]] i [[àrea|àrees]] s de diversos cossos geomètrics o el traçat de la [[Tangent (geometria) | tangent]] de d'una circumferència, entre altres problemes matemàtics.
 
Només laLa primera part delde '' Kitab al-istikmalIstikmal'' superavava superar en extensió als '' [[Elements d'Euclides | Elements]]'', d'Euclides. En l'obra del rei saragossà apareix una proposta de categorització de les matemàtiques en espècies [[Aristòtil | aristotèliques]], dividint-les en l'espècie de la l'[[aritmètica]], dues per a la la [[geometria]] i dedues noumés dos quantper a la [[estereometría]], ensegons el que ens ha arribat en l'actualitat.
 
A Al-MutamánMútaman esva dur a deuterme la primera formulació coneguda del [[Teoremateorema de Ceva | Teorema]] de [[Giovanni Ceva]], que no seria conegut a Europa fins a [[1678]] en l'obra '' [[De lineis rectis ]]'' dedel l'esmentat geòmetramatemàtic italià i[[Giovanni queCeva]]. esEl potteorema enunciarestableix comel segueixsegüent:
{{Cita|SeaSigui ''ABC'' un triángulo ytriangle i D, E, F sonsiguin puntospunts enals los ladoscostats BC, CA yi AB. SeEs dibujandibuixen líneaslínies rectasrectes AD, BE yi CF. EsasAquestes tres líneaslínies sesón intersecanconcurrents (es tallen en un puntopunt) [[si yi solonomés si]] <math>\frac{AF}{FB}=\frac{AE}{EC}\frac{CD}{DB}</math>.|Al-Mu'tamánMútaman, ''Kitab al-Istikmal''}}
 
== Notes ==