|
'''Catanyol''' és un [[mot creuat]] format per fragments de les paraules "català" i "espanyol", emprat en sentit pejoratiu per referir-se a la varietat mestissa de la llengua catalana, tant oral com escrita, fruit de la forta influència del castellà dins dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]] i una manifestació de la situació regressiva del català com a [[llengua minoritzada]].<ref>Anna Aguilar-Amat i Laura Santamaria. '' Terminologia i llengües minoritzades'', Quaderns, Revista de traducció 3, 1999 101-112.</ref>
Segons l'autor [[Pau Vidal]], el catanyol provocaria « un efecte o bé de certa comicitat (com si fos la imitació d’und'un mal aprenent de català, en la línia de l’humorl'humor barroer dels anys 60 i 70) o bé, cosa més greu, d’incapacitatd'incapacitat del parlant d’expressard'expressar-se correctament».<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vidal |nom=Pau |títol=El catanyol es cura |url=http://www.nuvol.com/noticies/pau-vidal-el-catanyol-es-cura/ |llengua=català |editorial=Barcanova |data=2012 |pàgines= |isbn=8448930975 }}</ref>»
==Altres noms==
Al País Valencià i a [[Mallorca]] hi ha, respectivament, els termes anàlegs ''castencià'' (a partir de "«castellà"» i "«valencià"»)<ref>[http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?p=55340&sid=716a2dc3b9d7ab1e2bf2095416efab56 www.valencianisme.com], [http://www.diarioinformacion.com/servicios/cartas/cartaLector.jsp?pIdCarta=19317&pRef=2008040400_0_0__Cartas Carta d'Elvira Sanjuan al diari Información, 4.04.2008] i [http://www.uv.es/cursegsm/Publiceconcult/El%20enves%20de%20la%20cultura.pdf La endiablada esencia de la audiencia, Levante 3.04.1997]</ref> i ''castellorquí'' (de "«castellà"» i "«mallorquí"»).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Radatz |nom=Hans-Ingo |títol=El castellano en las tierras de habla catalana |url=http://books.google.cat/books?id=uJkIHHBugZUC&pg=PA113&dq=castellorqu%C3%ADn&hl=ca&ei=V0_0Te3YGsGa-wa0-6T2Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=castellorqu%C3%ADn&f=false |llengua=castellà |editorial=Iberoamericana Editorial |data=2008 |pàgines=p.113-132 |isbn=8484893480 }}</ref>
==Valoracions==
Tot i que hi ha autors que valoren l'existència del "«catanyol"» com un fenomen sociolingüísticament positiu quan té el seu origen en els castellanoparlants que s'incorporen al català en l'edat adulta, no es tant així quan es refereixen al fet que la joventut catalana i els mitjans de comunicació (especialment els audiovisuals com la [[Corporació Catalana de Ràdio i Televisió]]) en facin ús<ref>{{ref-llibre|cognom=Alexandre V. ''|nom=Víctor|títol=TV3 a traïció'',: Proa,televisió Barcelona,de 2006,Catalunya ISBNo d'Espanya?|lloc=Barcelona|editorial=Proa|any=2006|isbn=84-8437-909-4|edició=1a ed}}</ref> ja que això pot fer, a llarg termini, que aquesta situació s'acabi acceptant com a "normal" i que el català esdevingui una mena de calc o dialecte de la [[llengua castellana]].<ref>Maria{{ref-Lluïsa llibre|cognom=Pazos i Noguera. ''|nom=Maria-Lluïsa|títol=L'amenaça del català «light»'', |lloc=Barcelona|editorial=Tibidabo Ed., Barcelona, Ediciones|any=1990, ISBN |isbn=84-86421-66-7}}</ref>
Al juny de 2012, el nom aparegué al títol d'un llibre de [[Pau Vidal i Gavilán]], ''Catanyol.es: El catanyol es cura'', en el qual l'autor dóna consells i exemples per a mirar de defugir la influència de l'espanyol i parlar un català més acurat.
|
