Objecció de consciència al servei militar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q5576246 |
Enllaç a Moviment d'insubmissió a Espanya |
||
Línia 10:
A nivell de l'[[Espanya|estat espanyol]], durant la dictadura de [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]] i quan era els servei militar obligatori, una negativa a realitzar-lo implicava de sis mesos a sis anys de presó, passats els quals s'instava a l'objector a integrar-se de nou a files; si de nou s'hi negava s'aplicava de nou la llei fins a l'edat màxima de 38 anys. Llavors els primers objectors varen ser els [[Testimonis de Jehovà]], el primer d'aquests que s'hi declarà fou Jesús Martín Nohales, el [[1958]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lederach |nom=John Paul |títol=Els anomenats pacifistes: La no violència a l'estat espanyol |editor=La Magrana |data=1983 }}</ref> Així el [[1971]] ja hi havien gairebé dos-cents testimonis a la presó.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lafuente del Campo |nom=J L |cognom2=Viñas i Cirera |nom2=Jesús |títol=Los objetores, historia de una acción |editor=Moviment Objecció de Consciència |data=1977 }}</ref> Aquell mateix any, [[Pepe Beunza]], [[Catolicisme|catòlic]], fou el primer objector de consciència per raons polítiques, lligat així a motivacions no-violentes.<ref>{{citar web |url=http://www.fundipau.org/publicacions/butlletins/b89_pepebeunza.pdf |títol=Parlant de pau amb ... Pepe Beúnza |editor=Fundació per la Pau }}</ref><ref>{{citar web |url=http://www.fuhem.es/media/cdv/file/biblioteca/Entrevistas/Entrevista_Pepe_Beunza.pdf |títol=Entrevista con Pepe Beunza. Entrevista con Pepe Beunza |autor=Fernández Casadevante, José Luis; Ramos, Alfredo |editor=Papeles de relaciones ecosociales y cambio global. pp. 131-139 |data=2009 }}</ref> El [[1975]] es forma els [[objectors de Can Serra]] duent a terme un servei civil autogestionat, alternatiu al servei militar.
Amb la mort del dictador i en la democràcia, el [[1977]] el ministre de defensa, [[Manuel Gutiérrez Mellado]], emet l'ordre d'«incorporació ajornada». I el [[1978]] es reconeix el dret a l'objecció en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], en seu article 30.<ref>{{citar web |url=http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.t1.html#a30 |títol=La Constitución Española de 1978 |obra=Base de Datos de Legislación |editor=Notícias Jurídicas }}</ref> El que va dur el [[1984]] a una Llei Reguladora de l'Objecció de Consciència i de la Prestació Social Substitutòria, que preveia la realització d'uns serveis socials a la comunitat d'una durada superior al servei militar, encara obligatori.<ref>{{citar web |url=http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r0-l48-1984.html |títol=Ley 48/1984, de 26 de diciembre, Reguladora de la Objeción de Conciencia y de la Prestación Social Sustitutoria. (Vigente hasta el 27 de julio de 1998) |obra=Base de Datos de Legislación |editor=Notícias Jurídicas }}</ref> El [[1998]] es publicà una nova llei reguladora.<ref>{{citar web |url=http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l22-1998.html |títol=Ley 22/1998, de 6 de julio, reguladora de la Objeción de Conciencia y de la Prestación Social Sustitutoria |obra=Base de Datos de Legislación |editor=Notícias Jurídicas }}</ref> Amb tot, varen augmentar el nombre d'objectors i una bona part d'aquests no estaven tampoc d'acord amb el servei civil substitutori, negant-se a realitzar-lo (els "[[Moviment d'insubmissió a Espanya|insubmisos]]", lligats a moviments antimilitaristes). El [[2001]] se suspèn l'obligatorietat de la mili.<ref>{{citar web |url=http://www.belt.es/legislacion/vigente/segu_col/text_bas/rd_247_2001.pdf |títol=Real Decreto 247/2001, de 9 de marzo, por la que se adelanta la suspensión de la Prestación del Servicio Militar }}</ref> I, com a mesura conseqüent, el [[2002]], el govern es veu forçat a reformar el Codi Penal i el Codi Penal Militar per eliminar els delictes relacionats amb la insubmissió: amnistia per prop de 4000 insubmisos processats i uns 20 insubmisos a les casernes.
== Referències ==
| |||