Jacques Necker: diferència entre les revisions

El [[1747]] es va establir a [[París]] com a agent de banca, on s'enriqueix ràpidament. El [[1765]] actuà de banquer i el [[1772]] deixà les finances per la política. És autor de diverses obres sobre economia política defensant la necessitat d'un sistema reglamentarista a la manera de [[Jean-Baptiste Colbert|Colbert]] i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, [[Anne Robert Jacques Turgot|Turgot]] (''Essai sur la législation et le commerce des grains'', [[1775]]). Com a director general del tresor ([[1776]]) i de finances ([[1777]]), va seguir una política de reformes parcials, com ara estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits. També va introduir reformes de caire filantròpic, com ara l'abolició de la [[tortura]], dels serveis personals als dominis reials, etc. El [[1781]] publicà el ''Compte-rendu au Roi'', on va denunciar les injustificables despeses de la cort. L'escàndol que va comportar el va forçar a dimitir. Tres anys després, el [[1784]], va publicar ''De l'administration des finances de la France'', obra que critica la política financera de [[Charles Alexandre de Calonne|Calonne]]. El [[1788]], davant la bancarrota de la Hisenda reial, el monarca el va tornar a cridar. Però la seva gestió fou inútil perquè el dèficit estatal era enorme i demanava reformes a fons. L'[[11 de juliol]] de [[1789]] va cessar per ordre del rei car va permetre la votació i la deliberació conjunta dels estaments als [[Estats Generals de França]]. El rei el tornà a cridar el dia 16, però impotent davant l'evolució dels fets, va renunciar al càrrec definitivament el [[1790]].