Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 10:
El seu devot catolicisme va causar confusió immediata entre els seus súbdits no catòlics, sobretot a Bohèmia. Ell no desitjava defensar les llibertats religioses atorgades per la [[Carta de Majestat]] concedida i signada per l'anterior emperador, [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]], que havia garantit la llibertat de culte als nobles i als habitants de les ciutats. A més, Ferran era un monarca absolutista i va violar diversos privilegis històrics dels nobles. En vista del nombre relativament gran de protestants en el regne, incloent alguns dels nobles, la impopularitat del rei aviat va provocar la revolta de Bohèmia. La segona [[defenestració de Praga]] de [[22 de maig]] de 1618 és considerada el primer pas de la [[guerra dels Trenta Anys]].
 
En els següents esdeveniments va romandre un dels més ferms partidaris de la contrareforma antiprotestant i un dels caps de la [[Lliga Catòlica (1609)|lliga alemanya catòlica]]. Ferran va aconseguir succeir a Maties com a emperador del Sacre Imperi el 1619. Amb el suport de la Lliga Catòlica i dels Reis d'Espanya i de la [[Confederació Polaco-lituana]], Ferran va decidir recuperar la possessió de Bohèmia i aplanar als rebels. El [[8 de novembre]] de [[1620]] a les seves tropes, dirigides pel general belga[[Ducat Johannde Tserclaes,Brabant|brabançó]] comte[[Joan 't Serclaes de [[Tilly]], van derrotar els rebels del elector palatí [[Frederic V, elector palatí|Frederic V]], que havia estat elegit rei rival el 1618. Després de la fugida de Frederic cap als [[Països Baixos]], Ferran va ordenar un massiu esforç per aconseguir la conversió al catolicisme de Bohèmia i Àustria, de manera que el protestantisme hi va gairebé desaparèixer en les següents dècades, i va reduir també el poder de la Dieta.
 
El 1623 va decidir repartir els dominis [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] d'Àustria i va concedir l'Alta Àustria (Tirol i Àustria Anterior) al seu germà [[Leopold V d'Habsburg]] (+1632), que va formar una línia que es va extingir amb el segon dels seus fills el [[1665]].