La Coma i la Pedra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «La coma i la Petla». |
m Bot: Rv. edic. de 80.59.115.9 (disc.) a vers. 11943624 de 81.44.230.149 (disc.) [er:5] |
||
Línia 1:
{{Infotaula del municipi català|de |la Coma i la Pedra|del |Solsonès|
|topònim = La Coma i la Pedra
|escut = svg
|bandera = svg
|fotografia=La Coma i la Pedra 01.JPG
|fotografia_descripció=Els pobles de [[La Coma (la Coma i la Pedra)|la Coma]] i [[La Pedra (la Coma i la Pedra)|la Petla]].
|gentilicis = Comardí, comardina
| codi = 251636
| codi_postal =
|superfície = 6062 ha
|altitud = 1004
|entitats = 3
|alcalde = Marc Escarré Sala (CiU)
| lat_g = 42 | lat_m = 9 | lat_s = 55
| lon_g = 1 | lon_m = 36 | lon_s = 0
}}
'''La Coma i la Pedra''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Solsonès]], amb capital a [[La Coma (la Coma i la Pedra)|la Coma]]. El terme municipal s'estén per la part nord de la [[Vall de Lord]], més concretament, per les capçaleres de les valls del [[Cardener]] i del [[Mosoll]]. També és el municipi de la comarca del [[Solsonès]] situat més al nord limitant amb municipis de l'[[Alt Urgell]] (N) i el [[Berguedà]] (NO)
{{Límits| SE= Guixers | S= [[Sant Llorenç de Morunys]] | E= Gósol i [[Guixers]] | N= [[Josa i Tuixén]] | NO= [[La Vansa i Fórnols]] | NE= [[Gósol]] | O= [[Odèn]] i [[Fígols i Alinyà]] }}
{{capentcat||2005}}
{{entcat| [[La Coma (la Coma i la Pedra)|Coma, la]]|137}}
{{entcat| [[La Pedra (la Coma i la Pedra)|Pedra, la]]|64}}
{{entcat| [[El Port del Comte|Port del Comte, el]]|69}}
{{fientcat}}
[[Fitxer:La Coma i la Pedra - Límits i Entitats de Població.jpg|thumb|esquerra|300px|Mapa del municipi. Municipis limítrofes i entitat de població.]]
==Història==
El primer nucli del terme municipal del qual es té constància documental és el de La Pedra. La primera citació documentada és de la segona meitat del [[segle IX]] i fa referència a la consagració de l'església parroquial d'aquest nucli duta a terme pel bisbe d'[[Bisbat d'Urgell|Urgell]], [[Guisad I]] ([[857]]-[[872]]). Òbviament, quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per a tenir-hi un lloc de culte.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> A l'Acta de consagració de la [[catedral de la Seu d'Urgell]] duta a terme el [[839]] s'hi cita la parròquia d'''illa Petra''.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> En un document de l'any [[962]] es fa referència al [[Castell de la Pedra|castell de la Pedra]]. La citació textual és: ''in pago Lordense in locum vocitatum '''Castro de Petra Fulgenti'''''.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> El lloc pertanyia a la batllia [[Sant Llorenç de Morunys]] la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0049634 Gran Enciclopèdia Catalana]</ref>
Al ''«Diccionario»'' de Pasqual Madoz <ref name="citamadoz-dicc">{{Citamadoz-dicc}} Volum XII, Pàg. 731 s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà: <br>'''PEDRA i COMA''': localitat amb ajuntament a la província de Lleida (a 21 llegües), partit judicial i diòcesi de Solsona (4 llegües i 3/4), audiència territorial i capitania general de Barcelona (21). Aquesta població es compon de cases de camp disseminades pel terme, a excepció del caseriu de Coma, que compta 16 reunides ; estan SITUADES en terreny molt escabrós i desigual, i EL CLIMA ÉS molt fred, encara que sa. Consta d'unes 56 CASES i església parroquial (Sant Serni), de la qual depèn
l'annex de Sant Citeri ''(sic)'' de Casavella; la capellania és de primer ascens i el serveix un capellà rector, que nomena el diocesà; hi ha, a més, una altra parròquia independent al caseriu de Coma i 4 capelles dedicades a Santa Magdalena, Sant Marc, Sant Cristòfol i Santa Maria. El TERME confina pel Nord amb Góso ''(sic)'' i Aspa ''(sic)''; per l’Est amb Caslellfraumir i Corriu; pel Sud amb Guixes ''(sic)'' i San Lorenzo de Moruns ''(sic)'', i per l’Oest. amb Tuxeu ''(sic)'' i la Vansa. Dins de la seva jurisdicció hi té el seu naixement el riu Cardaner (sic), que brolla d'una font considerable al centre del mateix terme. Hi ha també mines de carbó de pedra, de sal de color blau, negre, i de ferro. Moltes fonts d'aigües fredes i saboroses, i una medicinal anomenada la Font Pudia ''(sic)'', l'aigua de la qual es compon d'àcid hidrosulfúric lliure, clorurs de calç, magnesia i insulsa ; carbonats de calç i magnesia; sulfats de magnèsia, calç i alúmina en poca quantitat, i glesina o baregina. Entre els diferents caserius que hi ha en tot el terme, mereix fer-se esment de la magnifica casa masia, anomenada el Pujol de Nacó ''(sic)'', de la qual és propietat la bella boscúria de pins del mateix nom. També existeixen vestigis de diverses torres del temps de la dominació sarraïna. El TERRENY és escabrós, poc pla i tallat per muntanyes molt elevades, cobertes de neu la major part de l'any i amb alguns pins, resta de les belles pinedes que van desaparèixer a mitjans del segle passat. Els CAMINS són locals i de ferradura. PRODUCTES: blat, civada, ordi, espelta, llegums, blat de moro, una mica de lli, glans, nous i patates en abundància. Cria de bestiar oví, cabrum, boví, porcí i algun equí; caça de llebres, perdius, senglars, llops i cabres monteses, i pesca de exquisides truites. INDUSTRIA: 3 molins fariners. COMERÇ: l’extracció de fustes de pi. POBLACIó: 37 veïns i 296 ànimes. RIQUESA IMPONIBLE: 65.751 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14'48 per 100 d'aquesta riquesa.
</ref>, publicat el [[1847]], el municipi rep el nom de '''Pedra i Coma''' i el cap del municipi era a '''Pedra'''.
==Orografia==
[[Fitxer:La Coma i la Pedra - Orografia 01.jpgr.jpg|thumb|esquerra|300px|Mapa orogràfic del municipi.]]
El terme municipal està encaixonat entre el massís del [[Port del Comte]] a l'oest, i la [[Serra del Verd]] i la seva prolongació cap a l'oest el [[Serrat de la Sella]] que el tanque pel nord. També cal mencionar la [[Serra de Pratformiu]] a l'est i la [[Serra de Guixers]], a l'extrem sud-oriental.
El punt del municipi que assoleix una major altitud és el [[Pedró dels Quatre Batlles]] (2.383 m.) mentre que la cota més baixa es troba al punt on el [[Cardener]] surt del municipi (850 m. d'altitud. La major part del terme municipal està per sobre dels 1.000 m. d'altitud.
Al [[Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya]]<ref>{{format ref}} http://www10.gencat.net/ptop/binaris/SOLP1091_tcm32-11695.pdf</ref> hi consten els següents accidents orogràfics:
* [[Serralada|'''Serralades''']]: El massís de[[ Port del Comte]], la [[Serra de Port del Comte]], la [[Serra de Pratformiu]], la [[Serra de Querol]], la [[Serra del Verd]], el [[Serrat de la Bòfia]], el [[Serrat de la Sella]] i el [[Serrat del Jou]]
* [[Cim (cartografia)|'''Cims''']]: El [[Cap de Prat d'Aubes]], el [[Cap del Verd]], el [[Cap d'Urdet]], la [[Carandella]], la [[Collada del Llop]], [[el Vulturó]], [[els Orriets]], el [[Pedró dels Quatre Batlles]], la [[Roca de Migdia (la Coma i la Pedra)|Roca de Migdia]], la [[Roca de Querol]], la [[Roca d'en Carbassa]], les [[Roques del Minguell]], el [[Serra de Mitges]], el [[Tossa Pelada]] i el [[Tossal d'Estivella]].
* [[Collada|'''Collades''']]: [[Coll de Berla]], [[Coll de la Moixa]], [[Coll de Port]], [[Coll de Pradell (la Coma i la Pedra)|Coll de Pradell]], [[Coll de Santa Creu]], [[Coll de Tancalaporta (la Coma i la Pedra)|Coll de Tancalaporta]], [[Coll dels Belitres (la Coma i la Pedra)|Coll dels Belitres]], [[Coll dels Brulls]], [[Coll Veís]], [[Coll Virolet]], [[la Portella (la Coma i la Pedra)|La Portella]], [[Tres Collets]].
* '''Altres:''' El [[Clot de Coma d'Adell]], el [[Clot de la Vall (la Coma i la Pedra)|Clot de la Vall]], la [[Coma Pregona (la Coma i la Pedra)|Coma Pregona]], la [[Costa de Cal Miqueló]], la [[Costa Dreta (la Coma i la Pedra)|Costa Dreta]], les [[Costes de les Barraques]], les [[Costes del Rebalç]], la [[Creu de Jovells]], [[el Portell de l'Ós (la Coma i la Pedra)|el Portell de l'Ós]], [[el Santuari]], [[els Clots (la Coma i la Pedra)|Els Clots]], [[els Ordiars]], [[la Bòfia]], [[la Cabanella (la Coma i la Pedra)|la Cabanella]], [[la Casanova (la Coma i la Pedra)|la Casanova]], [[la Ginebrosa (la Coma i la Pedra)|La Ginebrosa]], [[Les Saleres (la Coma i la Pedra)|Les Saleres]], [[les Terreres de Pratformiu]], [[Les Tremoledes (la Coma i la Pedra)|Les Tremoledes]], l'[[Obaga Negra (la Coma i la Pedra) |Obaga Negra]], el [[Portell del Llop (la Coma i la Pedra)|Portell del Llop]], [[Prat d'Aubes]], [[Prat de Botons]], [[Prat del Duc]], [[Prat Parcerís]], [[Pratformiu]], el [[Prats de Bacies]] i [[Pujalt (la Coma i la Pedra)|Pujalt]].
==Hidrografia==
[[Fitxer:La Coma i la Pedra - Hidrografia 01.jpg|thumb|300px|La hidrografia.]]
===Corrents fluvials===
El riu més important del municipi és el [[Cardener]] que neix a tocar del poble de [[La Coma (la Coma i la Pedra)|La Coma]], a les [[Fonts del Cardener]]. Els altres rius dignes de menció són el [[riu Mosoll]], afluent per l'esquerra del Cardener que recull les aigües de la banda nord-oriental del municipi i la [[rasa de Coll de Port]], que que ho fa amb les aigües de la banda nord-occidental del terme. La resta de corrents fluvials del municipi són rases i torrents que desguassen en algun d'aquests tres excepte el tram inicial d'un [[afluent]] del [[Torrent de Sant Martí (Solsonès)|Torrent de Sant Martí]] i 35 cursos de la xarxa hidrogràfica del [[Torrent de la Barata]] que pertanyen a la conca hidrogràfica de l'[[Aigua de Valls]].
Un total de 204 corrents fluvials transcorren (íntegra o parcialment) pel terme municipal. La longitud total d'aquesta xarxa hidrogràfica és de 154,9 km. D'entre aquests cal destacar-ne el següents:<ref>[https://sites.google.com/site/docusolsones/hidroxarxes/hidroxarxes-municipis-solsones/HidroxarxaLaComa.xls?attredirects=0&d=1 Taula amb les dades detallades de la xarxa hidrogràfica de del terme municipal de la Coma i la Pedra] {{xls}}</ref>
* El [[Cardener]], la [[Rasa de Coll de Port]], la [[Rasa de Carbassers]], la [[Rasa de la Teuleria (Solsonès)|Rasa de la Teuleria]], la [[Rasa de Coma Furosa]], la [[Rasa de l'Espluga Negra]], la [[Canal de l'Embut]], la [[Rasa del Clot de la Vall]], la [[Rasa de Prat Piquer]], la [[Rasa de la Costa del Tabac]], la [[Rasa de Prat de Botons]], la [[Rasa del Sucre]], la [[Rasa de la Bòfia]], el [[Torrent de la Ginebrosa]], la [[Rasa de Cal Poma]], la [[Rasa de Confós]], el [[Torrent de Cal Tet]], el [[Torrent del Saltant]], la [[Rasa del Cal Sant]], el [[Torrent dels Horts]], la [[Rasa del Voluntari]], el [[Mosoll]], el [[Torrent de les Llagunes]], la [[Ribera de Cal Canonge]], la [[Rasa Fonda (Vall de Lord)|Rasa Fonda]], el [[Barranc de Cal Manxó]], la [[Ribereta del Pujol]], el [[Torrent de la Borda]], el [[Riuet de la Pedra]], el [[Torrent dels Plans (Solsonès)|Torrent dels Plans]], el [[Torrent de la Barata]], el [[Torrent de la Vilella (Solsonès)|Torrent de la Vilella]] i la [[Rasa de la Mosquera]].
===Fonts===
{{Inicia taula}}
|align="center" colspan=3 | '''Fonts del terme municipal de La Coma i la Pedra'''
|-
| [[Font Puda]].
| [[Fonts del Cardener]].
| [[Font de la Creueta]].
|-
| [[Font de la Placeta]].
| [[Font del Terrer]].
| [[Font de la Pedra]].
|-
| [[Font de la Palanca]].
| [[Font del Molí]].
| [[Font de l'Esquerrana]].
|-
| [[Font Freda (La Coma i la Pedra)|Font Freda]].
| [[Font de Cal Mall]].
| [[Font del Torrent]]
|-
| [[Font de les Mesquites]].
| [[Font de Cal Viudo]].
| [[Font del Rei]].
|-
| [[Font d'Arderic]].
| [[Font de Querol]].
| [[Font de la Ribereta]]
|-
| [[Font d'Estivella]].
| [[Font del Duc]].
| [[Font del Pujol]]
|-
| [[Font de la Casanova]].
| [[Font d'Urdet]].
| [[Font de les Daines]]
|-
|.
| [[Font de Cal Cameta]].
|
|-
{{Finalitza taula}}
==Clima==
[[Fitxer:WPTC Meteo task force.svg|40px|esquerra|Clima]]
La Coma i la Pedra gaudeix d'un [[clima mediterrani continental]] a les zones baixes del municipi i [[clima d'alta muntanya]] a les zones altes. A la capital del municipi ([[La Coma (la Coma i la Pedra)|La Coma]], 1.012 m. d'altitud) les precipitacions són d'uns 840 mm anuals, a [[Coll de Port]] (1.666 m. d'altitud) d'uns 1.022 mm i al cim del [[Pedró dels Quatre Batlles]] (2.386 m. d'altitud) arriben fins els 1.239 mm. Al poble de '''La Coma''' la temperatura mitjana anual és de de 9,9 ºC amb el gener com a mes més fred (-2.0 ºC de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el més més càlid (26.3 ºC de mitjana de les màximes).<ref name="meteosol">[http://opengis.uab.es/wms/acdc/index.htm Atles Climàtic Digital de Catalunya]</ref>
<ref>[https://sites.google.com/site/docusolsones/documents-solsona/climotaules/climotaula_lacoma.pdf?attredirects=0&d=1 Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al poble de La Coma] {{Pdf}}</ref>
<ref name="meteosol"/>
<ref>[https://sites.google.com/site/docusolsones/documents-solsona/climotaules/climotaula_colldeport.pdf?attredirects=0&d=1 Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al refugi de Coll de Port] {{Pdf}}</ref>
<ref>[https://sites.google.com/site/docusolsones/documents-solsona/climotaules/climotaula_pedro4batlles.pdf?attredirects=0&d=1 Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al cim del Pedró dels Quatre Batlles] {{Pdf}}</ref>
==Vegetació==
Gran part del terme municipal és terreny forestal de [[rouredes]] o, principalment, [[pi roig]] fins als 2.000 metres, i [[pi negre]] per damunt d'aquesta altitud) i per prats alpins que es destinen al pasturatge.
==Demografia==
{{DemogCat| 1497=31| 1515=32| 1553=39| 1717=169| 1787=224| 1857=821| 1877=775| 1887=741| 1900=487| 1910=475| 1920=489| 1930=482| 1940=463| 1950=437| 1960=445| 1970=427| 1981=208| 1990=253| 1992=256| 1994=245| 1996=222| 1998=234| 2000=240| 2002=245| 2004=254| 2006=253}}
{{Inicia taula}}
|align="center" colspan=3 | '''Distribució per edat i sexe''' (''2001'')<ref name="idescat">[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=1&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V1=25163&VOK=Confirmar La Coma i la Pedra] [[IDESCAT]]: Base de dades municipals: </ref>
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Més de 64 anys
|-
|13 homes i 10 dones
|100 homes i 54 dones
|29 homes i 33 dones
|-
{{Finalitza taula}}
==Economia==
La principal activitat econòmica és el [[turisme]] (dins el terme municipal hi ha l'estació d'esquí del [[Port del Comte]]).
===Agricultura===
{{Inicia taula}}
| align="center" colspan=4 | '''% Superfície municipal destinada a ús agrícola''' (''1999)''<ref name="idescat"/>
|-
! Tipologia !! Hectàrees !! % Superfície<br />del municipi !! % comarcal d'aquesta<br />Tipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|136
|align="center"|2,2
|align="center"|0,7
|-
|Pastures permanents
|align="center"|1.305
|align="center"|21,5
|align="center"|16,6
|-
|Boscos
|align="center"|2.022
|align="center"|33,4
|align="center"|3,9
|-
{{Finalitza taula}}
=== Ramaderia ===
Del [[1982]] al [[1999]] el nombre d'explotacions ramaderes al municipi va minvar de forma considerable en tots els sectors sense excepció, fins i tot en aquells que van experimentar un augment significatiu en el nombre de caps de bestiar (porcí i aviram). Així, en el sector del boví es va passar de 33 explotacions a 5; en el de l'oví, de 62 a 9; en el del cabrum, de 58 a 5; en el del porcí, de 63 a 5, en el de l'aviram, de 91 a 13; en el del conill, de 92 a 10 i en el de l'equí, de 25 a 22.<ref name="idescat"/>
{{Inicia taula}}
| align="center" colspan=5 | '''CAPS DE BESTIAR''' ''(dades de 1999)''<ref name="idescat"/>
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiar<br />per habitant
|-
| Boví
|align="center"|243
|align="center"|254
|align="center"|1,8
|align="center"|11,1
|-
| Oví
|align="center"|8.37
|align="center"|2.564
|align="center"|8,7
|align="center"|11,1
|-
| Cabrum
|align="center"|449
|align="center"|70
|align="center"|2,2
|align="center"|0,3
|-
| Porcí
|align="center"|381
|align="center"|2.872
|align="center"|2,2
|align="center"|12,4
|-
| Aviram
|align="center"|2.699
|align="center"|59.263
|align="center"|7,5
|align="center"|156,5
|-
| Conilles mare
|align="center"|3.711
|align="center"|72
|align="center"|0,7
|align="center"|0,3
|-
| Equí
|align="center"|25
|align="center"|22
|align="center"|18,2
|align="center"|0,1
|-
{{Finalitza taula}}
=== Índex de motorització ===
{{Inicia taula}}
| align="center" colspan=4 | '''Parc de vehicles (per cada 1000 habitants)''' <ref name="idescat"/>
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes !! Camions i<br />furgonetes
|-
| 1991
|align="center"|426,29
|align="center"|103,59
|align="center"|338,65
|-
|2006
|align="center"|648,22
|align="center"|146,25
|align="center"|438,74
|-
|'''Catalunya (2006)'''
|align="center"|'''447,39'''
|align="center"|'''74,61'''
|align="center"|'''108,28'''
|-
{{Finalitza taula}}
== Vegeu també ==
* [[Cingles de Cal Custodi]]
== Referències ==
{{referències|2}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.comapedra.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament]
* [http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=2516360009 Informació de la Generalitat de Catalunya]
* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25163 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
* [http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3276&p_ex=La%20Coma%20i%20la%20Pedra&p_amb=4022 Video (10 min.) sobre la Coma i la Pedra].
{{Municipis del Solsonès}}
{{ORDENA:La Coma I La Pedra}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:La Coma i la Pedra| ]]
| |||