Numismàtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Moneda: Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb [[aliatge]], títol, pes i valor establerts.
== Parts de la moneda ==
* Revers: part posterior de la moneda. Molts vegades anomenada “creu”
* Exergo: línia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la informació escrita El sistema monetari català fou inicialment
L'adveniment de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] el 1700 no modificà el sistema monetari. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] (1705-14), la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local, com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions pròpiament catalanes; el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians. A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans, anomenades pecetes (peceta) o, més concretament pecetes carolines fent referència a l'arxiduc Carles. Aquesta denominació popular catalana fou la que s'acabà imposant l'any 1868 per a designar la unitat monetària de l'estat. Després de la guerra de Successió, encara es van fer algunes emissions esporàdiques a Aragó (fins el 1719 s’hi bateren dinerets) i a Mallorca, on fou canviada l'heràldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces d'escut batuts fins el 1724, alguns a nom de [[Lluís I]]). També del 1709 al 1713 es bateren a València peces múltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari. De fet, però, la moneda privativa catalana fou abolida pel [[decret de Nova Planta]] i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats. Com unitat de compte, però, el sistema català persistí fins ben entrat el s. XIX.▼
▲El sistema monetari català fou inicialment monometàl•lic (diners d'argent, després diners d'argent lligat amb coure), i més endavant bimetàl•lic (croat d'argent, florí d'or). La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous). Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva. Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la [[corona catalanoaragonesa]], els sobirans s'esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables.
▲L'adveniment de [[Felip V]] el 1700 no modificà el sistema monetari. Durant la [[guerra de Successió]] (1705-14), la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local, com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions pròpiament catalanes; el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians. A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans, anomenades pecetes (peceta) o, més concretament pecetes carolines fent referència a l'arxiduc Carles. Aquesta denominació popular catalana fou la que s'acabà imposant l'any 1868 per a designar la unitat monetària de l'estat. Després de la guerra de Successió, encara es van fer algunes emissions esporàdiques a Aragó (fins el 1719 s’hi bateren dinerets) i a Mallorca, on fou canviada l'heràldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces d'escut batuts fins el 1724, alguns a nom de [[Lluís I]]). També del 1709 al 1713 es bateren a València peces múltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari. De fet, però, la moneda privativa catalana fou abolida pel [[decret de Nova Planta]] i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats. Com unitat de compte, però, el sistema català persistí fins ben entrat el s. XIX.
Per
▲=== Les principals consideracions per col•leccionar ===
▲- Tenir en compte el tipus de col•lecció més indicat segons els nostres interessos i economia.
▲- Decidir la forma d'adquisició de les monedes o bitllets.
▲- És fonamental, abans d'invertir en moneda/bitllet, invertir en coneixement sobre la nostra afició. S'ha de comptar sempre almenys amb un llibre de referència que cobreixi l'àrea d'interès desitjada.
▲- Dur a terme la catalogació, valoració i verificació de l'autenticitat de la peça.
▲'''Manipulació de les col•leccions'''
▲Per al correcte maneig i contemplació de les peces es recomana una sèrie d'estris i objectes:
▲o Un tapet de feltre, o material tou similar, on situar les peces durant la manipulació.
▲o Un àlbum o safata, per guardar i protegir les peces.
▲o Unes pinces
▲o Dues lupes: una, de mida considerable i d'uns 10 augments, i una altra de butxaca.
▲o Uns sobrets de paper o plàstic, per al transport o per a emmagatzemar les peces repetides en caixes.
▲o Un quadern de notes, on apuntarem el que ens va costar la peça, a qui i quan es la canviem o ens la van regalar, l'estat de conservació, raresa, etc.
▲o Una bona llum blanca perquè no ens distorsioni els colors.
▲o Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons.
== Vegeu també ==
* [[Cornelio Desimoni]]
* [[Banc Central Europeu]]
== Referències ==▼
<references/>▼
== Enllaços externs ==
Linha 52 ⟶ 53:
{{esborrany de ciència}}
▲== Referències ==
▲<references/>
▲{{ORDENA:Numismatica}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Numismàtica| ]]
[[Categoria:Epigrafia]]
|