|
== Conceptes fonamentals del Interaccionisme Simbólic ==
Aquesta perspectiva aporta tot un seguit de conceptes del tot rellevants dins el seu marc teòric, seguidament s´ exposen els més rellevants:
* Capacitat de pensament
Els esserséssers humans posseeixen la capacitat de pensar: els individus a la societat no són considerats com unitats motivades per forces externes o internes que escapin al seu control o situades dins una estructura més o menys establidaestablerta, més bebé sonsón considerats com unitats reflexives o interactives que componen la l'entitat social. Aquesta capacitat resideix a la ment que no es concep com una estructura física sinó com un procés ininterromput que forma part d´ un procés més ampli d´ estimulestímul-resposta.
* Pensament i interacció
El pensament es configura mitjançant el procés d´ interacció social centrada en la socialització. Aquesta capacitat humana de pensar es desenvolupa al llarg del procés de socialització des de la primera infància i es va refinant i polint durant la socialització adulta, mentre les persones van aprenent a viure en societat (adquirint un rol, una cultura, etc). Van desenvolupant la seva capacitat de pensar d´ una manera distintivament humana a través d´ un procés dinàmic i adaptatiu bidireccional.
* Aprenentatge de significats i símbols
El significat no es deriva dels processos mentals sinó del procés d´ interacció (la preocupació no es centra en el mode en quequè les persones conformin mentalment elels significats i el símbols sinó el mode en el que els aprenen durant la interacció en general i la socialització en particular).
El signes signifiquen alguna cosa per sísi mateixos (els colors d´ una bandera, d´ un semàfor, d´ un uniforme) yi allóallò que ho vehicula sonsón símbols i les persones els solen utilitzar per comunicar quelcom sobre si mateixes (el vestir-se d´ una forma particular, anar a determinats events socials, etc.) aquests simbolssímbols permetenapermeten a les persones actuar d´ una forma distintivament humana , permetent-los relacionar-se amb el monmón social i materiualmaterial pel procés de nombrar, classificar i recordar els objectes que es troben en ell.
Aquests símbols incrementen la capacitat de les persones per percebre el seu entorn i solucionar problemes, a més incrementen la capacitat ede pensament, per aquest motiu el pensament porpot definir-se com una interacció simbòlica amb si mateix. Els símbols permeten imaginar una realitat metafísica com el cel o l´ infern, permeten a les persones ser esclaves delde l'entorn al poder ser actives dirigint les seves accions.
* Acció ei interacció
L´ interès central dels interaccionsites simbòlics es situa en la influència dels significats i els símbols sobre l´ acció i la interacció humana. Aquests dos elements confereixen a l´ acció i la interacció social característiques distintives.
L´ acció social és aquella on l´ individu actua tenint en ment als altres, en el procés de la interacció social les persones comuniquen simbòlicament significats a uns altres implicats en el procés d´ interacció. Aquests altres interpreten aquests símbols i orienten la seva resposta en funció de la interpretació que fan de la situació, de forma que en la interacció social els actors emprenen un procés d´ influència Mutuamútua
* Elecció
Per la capacitat de manejar significats sii símbols, les persones poden fer eleccions entre les accions que poden emprendre. La gent no necessita veure’s obligada a acceptar els símbols de fora ja que és capaç de formar-se nous significats i noves línies de significats.
* Consciència de si mateix
És la persona mateixa transformada en objecte, es tracta d´ un fenomen cognitiu en la que s´ adopten els papers dels altres, d´ aquesta manera el propi cos es transforma en part de la sèrie d´ estímuls ambientals als quals reacciona.
* Grups i societats
Les pautes establidesestablertes entre acció ei interacció constitueixen els grups i les societats. Els interaccionistes critiquen l´ interès d’altres enfocaments en les macroestructures, però no ignoren la seva existència, segons ells aquests sonsón deterministes, externs, atemporals, resistents al canvi. Per aquest motiu la societat no es composa de macroestructures sinó d´ actors i les seves accions.
* Objectes
Per a la conscienciaconsciència humana tot és un objecte, tant els components del monmón extern com els del propi individu. Una ciutat, una idea, una persona, una part del propi cos... tot són objectes que es processen a la conscienciaconsciència i reben una valoració fruit de la meva interpretació personal,; per tant, els individus poden viure en diferents ambients de representació, depenent de la situació específica que en quequè es trobin. Aquesta interpretació no és producte de la reflexió o contemplació sinó que sonsón producte de l´ acció col•lectiva, de l´ acció social en termes comunicatius, per això el món, les regles, les estructures, etc. són producte del procés social i no la seva causa determinant.
== Referències bibliogràfiques ==
| 