Revisió del 17:29, 6 juny 2013 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 967.592 edits m Afegida Categoria:Grups funcionals usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 00:50, 20 juny 2013 modifica desfés OrtoBot (discussió \| contribucions) Bots 24.359 edits m Bot: corregint els apòstrofs (9) Edició següent →
Línia 7: [[Fitxer:Benzen acylowany.svg\|left\|thumb\|Reacció Friedel-Crafts]] Les cetones normalment se sintetitzen a partir de l'[[oxidació]] d'[[alcohol]]s secundaris amb un agent oxidant com el dicromat de [[potassi]] o altres reactius fets a partir d'òxids de [[crom]] (VI), com el reactiu de Jones o de Collins. Les cetones aromàtiques (fenones) presenten un o dos anells aromàtics units al grup carbonil. La majoria de les cetones aromàtiques es preparen per [[Reacció de Friedel-Crafts\|acilació de Friedel-Crafts]], on el benzè reacciona amb els clorurus de ~~l’àcid~~l'àcid en presència de clorur ~~d’alumini~~d'alumini. Així, el grupa acil entra dins ~~l’anell~~l'anell per a produir fenones. === Exemples de fenones === Línia 17: Els [[aldehids]] i les cetones es comporten com a àcids degut a la presència del grup carbonil, això fa que es presentin reaccions típiques de addició nuceofílica. També poden donar origen a compostos halogenats subsituint un o diversos hidrogens del carboni per halogens. === Reaccions ~~d’addició~~d'addició nucleofílica === Línia 24: === Reacció de condensació aldòlica === En aquesta reacció es produeix la unió de dos aldehids o dues cetones en presència ~~d’una~~d'una solució NaOH formant un polímer, denominat aldol. == Usos en perfumeria == Moltes cetones són emprades com a solvents i com a primeres matèries en perfumeria. En la natura n'apareixen algunes com a productes metabòlics anormals; moltes cetones superiors formen part de productes odorants naturals, per exemple, dels olis eteris i dels greixos rancis. Molts aldehids i cetones formen part d'aromes naturals de flors i fruites, per la qual cosa es fan servir molt en perfumeria per a l'elaboració d'algunes olors com ara el benzaldehid (olor ~~d’ametlles~~d'ametlles amargues), l'aldehid anísic (essència de l'anís), la vainilla, el piperonal (essència de sassafràs), etc. D'origen animal existeixen la muscona i la civetona que són utilitzats com a fixadors perquè eviten la evaporació dels aromes a més de potenciar-los, per la qual cosa ~~s’utilitza~~s'utilitza en la perfumeria. == Usos comercials de les cetones == La cetona més simple és l'[[acetona]] o propanona. També la cetona de major aplicació és ~~l’acetona~~l'acetona (propanona) la qual s'utilitza com a dissolvent per a laques i resines, encara que el seu major consum és en la producció de plexiglàs, es fa servir també en la elaboració de resines epoxi i poliuretans. Altres cetones industrials són les metil etil cetones (MEK, sigles en anglès) i la ciclohexanona que a més d'utilitzar-se com a dissolvent es fa servir en gran mesura per a ~~l’obtenció~~l'obtenció de la caprolactama, que és un monòmer en la fabricació de Nilon 6 i també per a l'oxidació de l'àcid adípic que es fa servir per a fabricar Nilon 66. == Vegeu també ==

Cetona: diferència entre les revisions