Aaron Gilmore: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Polític | nom = Aaron Gilmore | data de naixement = {{Data naixement i edat|1973|08|26}} | lloc de naixement = Christchurch, Nova Zelan...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 07:00, 20 juny 2013
Aaron Wayne Gilmore[1] (Christchurch, 26 d'agost de 1973) és un polític neozelandès i exdiputat de la Cambra de Representants de Nova Zelanda des de les eleccions de 2008 fins a les eleccions de 2011 i des del febrer fins al maig de 2013. És membre del Partit Nacional.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 agost 1973 (50 anys) Christchurch |
| Diputat de Nova Zelanda | |
| Diputat de Nova Zelanda | |
| Legislatura: 49è Parlament de Nova Zelanda | |
| Diputat de Nova Zelanda | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Canterbury Shirley Boys' High School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, economista |
| Partit | Partit Nacional de Nova Zelanda |
Inicis
Gilmore va nèixer a Christchurch el 26 d'agost de 1973 i va crèixer al barri de Parklands. Va realitzar els seus estudis secundaris a l'Escola Secundària de Nois de Shirley (Shirley Boys' High School). Els seus estudis terciaris els realitzà a la Universitat de Canterbury, d'on es graduà amb un MCom el 1995.[2]
Començà a treballar com a economista amb el Ministeri de Transport a Wellington entre el 1995 i 1997. Va treballar al Departament de la Tresoreria com a analista econòmic sobre la privatització d'empreses públiques entre el 1997 i 1999, ajudant al ministre Tony Ryall.[2]
El 1999 va començar a treballar per Ernst & Young on ajudà amb projectes internacionals. Entre el 2000 i 2003 va treballar en un treball similar per Cameron and Partners. Se'n retornà a Christchurch per a treballar de nou amb Ernst & Young entre el 2003 i 2004.[2]
Diputat
Per a les eleccions de 2008 Gilmore fou elegit pel Partit Nacional com a candidat per a la circumscripció electoral de Christchurch East a finals de 2007. Es trobava 56è en la llista electoral del Partit Nacional. Gilmore no hi guanyà a Christchurch East, quedant en segon lloc per darrere de Lianne Dalziel del Partit Laborista, però fou electe diputat de llista.[3][4]
En les eleccions de 2011 Gilmore fou el candidat del partit a Christchurch East de nou i aquest cop es trobava 53è en la llista electoral. De nou quedà en segon lloc per darrere de Dalziel però no fou electe.[5][6]
El febrer de 2013 Gilmore va ocupar el lloc de Lockwood Smith qui va dimitir al ser nombrat ambaixador de Nova Zelanda al Regne Unit.[7] El maig Gilmore es trobava borratxo en un restaurant de l'hotel Heritage Hanmer Springs i insultà un cambrer que no li donaria més alcohol; Gilmore l'insultà i exclamà «que no saps qui sóc? Sóc un polític important!».[8] Després d'unes quantes setmanes d'escàndol en els mitjans de comunicació neozelandesos Gilmore va dimitir el 12 de maig.[9][10] Fou reemplaçat per Claudette Hauiti.[11]
Referències
- ↑ (anglès) «Members Sworn». Parlament de Nova Zelanda. [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (anglès) «Former MPs – Aaron Gilmore». Parlament de Nova Zelanda. [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- Christchurch East» (2008). Comissió Electoral. [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- Successful Candidates» (2008). Comissió Electoral. [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- Christchurch East» (2011). Comissió Electoral. [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- Successful Candidates» (2011). Comissió Electoral. [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Aaron Gilmore back in Parliament». Stuff.co.nz. [Publicació: 15/02/2013.] [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) Burr, Lloyd: «'Do you know who I am?' - Aaron Gilmore». 3 News. [Publicació: 02/05/2013.] [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Aaron Gilmore resigns from Parliament». 3 News. [Publicació: 12/05/2013.] [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) Bennett, Adam: «Aaron Gilmore to resign». The New Zealand Herald. [Publicació: 12/05/2013.] [Consulta: 20/06/2013.]
- ↑ (anglès) «Gilmore expected to give his 'version of events' in final speech». Television New Zealand. [Publicació: 13/05/2013.] [Consulta: 20/06/2013.]