Base química: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m +
Línia 9:
La definició inicial correspon a la formulada el [[1887]] per [[teoria àcid-base d'Arrhenius|Arrhenius]]. La [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|teoria de Brönsted-Lowry]] d'àcids i bases, formulada el [[1923]], diu que una base és aquella substància capaç d'acceptar un protó (H<sup>+</sup>). Aquesta definició engloba l'anterior: en l'exemple anterior, el KOH al dissociar-se en dissolució dóna ions OH<sup>-</sup>, que són els que actuen com a base al poder acceptar un protó. Aquesta teoria també es pot aplicar en dissolvents no aquosos.
 
L'any 1923, [[Gilbert Newton Lewis]] el 1923 va ampliar encara més la definició d'àcids i bases, encaratot i que la seva teoria no tindria una repercussió important fins auns quants anys més tard. Segons la [[teoria àcid-base de Lewis|teoria de Lewis]], una base és aquella substància que pot cedir un parell d'[[electrons]]. L'ió OH<sup>-</sup>, igual que altres ions o molècules com el NH<sub>3</sub>, H<sub>2</sub>O, etc., tenen un parell d'electrons no enllaçats, per la qual cosa són bases. Totes les bases segons la teoria d'Arrehnius o la de [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|Brønsted-Lowry]] són al seu torn bases de Lewis.
 
Algunes de les propietats generals de les bases són:<ref name="fisicaquimica264">[[#fiq|Física i química]], p. 264</ref>
Línia 39:
CO<sub>3</sub>H<sup>-</sup> {{Equilibri}} H<sup>+</sup> + CO<sub>3</sub><sup>2-</sup></center>
Els [[àcids]] i les [[base (química)|bases]] poden ser ions o molècules neutres.
Si se téesté en compte la [[solvatació]] del protó, H<sup>+</sup>, per part del [[dissolvent]], la relació entre ''parelles conjugades'' en dissolució aquosa és:
 
<center>A + H<sub>2</sub>O {{Equilibri}} H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> + B</center>
Línia 51:
on l'àcid 1 és conjugat a la base 1 i l'àcid 2 ho és a la base 2. Cal observar que l'[[aigua]] pot actuar com [[àcid]] o com [[base (química)|base]].
 
* Exemples de la teoria de [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|bases de Brønsted-Lowry]]: [[amoníac]] (NH<sub>3</sub>), S<sup>2-</sup>, HS<sup>-</sup>.
 
=== Teoria àcid-base de Lewis ===
{{AP|Teoria àcid-base de Lewis}}
La teoria de [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|Brønsted-Lowry]] no és suficientment àmplia per comprendre tots els casos de comportament àcid o bàsic de les substàncies ja que es limitat a les reaccions amb intercanvi de [[protó|protons]]. Hi ha substàncies que no tenen [[hidrogen]] i tenen comportament [[àcid]], per exemple el [[diòxid de carboni]], CO<sub>2</sub>, o el [[triòxid de sofre]], SO<sub>3</sub>, es comporten com [[àcids]] ja que en presència d'[[Òxid|òxids]] bàsics, com ara l'[[òxid de calci]], CaO, o l'[[òxid de sodi]], Na<sub>2</sub>O, en absència de [[dissolvent]] i, per tant, sense transferència de protons, reaccionen per a formar [[sal (química)|sals]], el [[carbonat de sodi]], CaCO<sub>3</sub> o el [[sulfat de sodi]], Na<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>,per exemple. Les reaccions podem representar-les amb les següents equacions químiques:
<center>CO<sub>2</sub> + CaO {{Equilibri}} CaCO<sub>3</sub>