Enric IV, part 1: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 16:
 
==Temes==
Com en les altres obres de la tetralogia històrica, la font principal per documentar els fets són les ''Cròniques'' de Raphael Holinshed,<ref>Kastan, David Scott (ed.) "King Henry IV Part 1" The Arden Shakespeare: Third Series Thompson Learning 2002</ref>, tot i que s'afegeixen elements de la cultura popular i el personatge del graciós, Falstaff, sense base real. Aquesta figura primerament s'anomenava John Oldcastle,<ref>Waugh, WT (1905), "Sir John Oldcastle", The English Historical Review 20 (79): 434–56</ref>, és a dir, era un noble històric però les pressions dels seus descendents van obligar l'autor a canviar-li el nom per no tacar la memòria d'Oldcastle. El nou nom s'inspira en John Fastolf, amb reputació de covard, d'on neix probablement el fragment de la batalla. No es va mantenir tal qual justament per evitar pugnes amb els hereus, i es va modificar lleugerament fins a formar Falstaff, que recorda als mots "bastó caigut" en anglès.<ref>[http://shakespeareobra.wordpress.com/enrique-iv/ Ressenya a Shakespearea total]</ref>. Aquesta figura, una de les més populars del teatre de Shakespeare, encarna el prototip d'home que gaudeix dels plaers de la vida, malgrat ser un cavaller per llinatge.
 
El tema principal és el procés de maduració de Hal, on va assumint responsabilitats progressives, un procés que no és linial, ja que les reiterades promeses de bona conducta no sempre es veuen confirmades pels fets. La influència dels amics, pròpia de la joventut, l'apropa a la beguda i la disbauxa, mentre que el seu pare representa l'intent de corregir la seva conducta i fer-lo adult. L'hereu Percy, anomenat Hotspur, representa el príncep responsable des de l'inici però és significativament vençut per Hal quan aquest ja pot ser considerat un home, més complet que Hotspur perquè coneix també el món del poble a qui haurà de governar en el futur. Hotspur, a més a més, mostra dificultats per a les relacions personals properes, fruit del seu caràcter rígid i colèric.
 
Un altre tema recurrent és la definició de l'[[honor]]. Falstaff sembla burlar-se d'aquest concepte, renegant dels seus orígens amb la seva conducta, fent-se el mort per evitar el combat, atribuint-se una victòria que no li pertoca. La imatge de l'autor no és, tanmateix, totalment negativa, donat que desperta la simpatia de l'espectador cap aquest còmic. Hotspur, per contra, manté una concepció medieval de l'honor, lligada a la victòria al camp de batalla, mentre que el rei l'associa a una conducta moralment correcta i d'aquí que la pena per no poder complir la promesa d'expiar la mort del seu antecessor l'acompanyi durant tot el seu regnat.<ref>SparkNotes Editors. “SparkNote on Henry IV, Part 1.” SparkNotes LLC. 2003 [http://www.sparknotes.com/shakespeare/henry4pt1])</ref>.
 
En la subtrama protagonitzada per Glyndwr apareix el tema de la [[màgia]], de la qual es burla Percy, representant del racionalisme. Aquesta màgia no es demostra mai i ajuda a humanitzar el relat històric, al temps que caracteritza el temperament gal·lès, que Shakespeare dibuixa com més proper a l'emoció i a les tradicions.
Línia 29:
Destaca la barreja del gènere de la tragèdia i la comèdia en una mateixa obra, ja que un dels personatges principals, Falstaff, és el prototip del graciós o contrapunt còmic al dilema moral constant del rei i la gravetat de la guerra que serveix de marc a l'acció. També hi ha una barrreja d'estils en els parlament dels diferents personatges, pròpia de la segona etapa de Shakespeare, barreja que és evident sobretot en Hal, qui sap adaptat el seu llenguatge segons es trobi a la taverna o a palau. Aquesta capacitat el diferencia del seu pare, que solament coneix un entorn vital, i el mostra com més humà. L'estil mixt es mostra igualment en l'alternança del vers i la prosa i en la presència de construccions dialectals de diferents orígens. Aquesta diversitat apareix en diferent mesura a totes les obres de la tetralogia històrica.
 
La trama té un caràcter realista, ja que es tracta d'un drama històric i com a tal fuig del maniqueisme. Inclou, però, diversos símbols, com ara els núvols, que representen el dubte. Per a Enric IV són els dubtes sobre la seva legitimitat com a monarca, especialment amb un deute pendent amb el anterior rei, mentre que per al seu fill són les inseguretats pròpies de l'edat.<ref>Becker, George J. Shakespeare’s Histories. New York: Frederick Ungar, 1977.</ref>.
 
==Referències==