Obre el menú principal

Canvis

3 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
Bot: corregint puntuació (3)
== Història ==
[[Fitxer:Mapa cultura chimu.png|thumb|right|Mapa de l'abast de la cultura Chimú]]
[[Fitxer:Vasija Chimú sexual (M. América, Madrid) 01.jpg|thumb|esquerra|Vas chimú amb ceràmica monocroma amb escena sexual , [[Museu d'Amèrica (Madrid)]], [[Madrid]] ]]
Els Chimú eren els habitants del regne de Chimor. La seva capital era [[Chan Chan]], una gran ciutat construïda amb tova situada a la vall [[mochica]], a prop de la ciutat actual de [[Trujillo (Perú)]]. L'emperador [[Imperi inca|inca]] Tupac Inca Yupanqui va conquerir el territori dels Chimú cap a l'any [[1470]], 50 anys abans de l'arribada dels [[conquistadors]] a la regió.<ref>Kubler, George. (1962). The Art and Estructura of Ancient America, Ringwood: Penguin Books Australia Ltd., pàg. 247-274</ref> Els cronistes espanyols van poder descriure la cultura chimú a partir de testimoniatges de persones que havien viscut abans de la conquesta inca. Les recerques arqueològiques deixen pensar que la cultura chimú és procedent de les restes de la [[moche|cultura moche]] ; els més antics atuells chimú presenten semblances amb la ceràmica Moche. Les seves ceràmiques eren completament negres i els seus objectes de metall implicaven cisellades fines i complexes.
 
Els Chimú vivien a la costa nord del Perú. «És una estreta banda desèrtica de 20 a 100 milles d'ample entre el Pacífic i els contraforts oest dels Andes, travessada aquí i allà per curts rius que baixen de les muntanyes i creen oasis verds i fèrtils. »<ref name="Howland" /> Les planures són molt planes i propícies a la irrigació, que és probablement practicada aquí des del començament de l'agricultura. La pesca era igualment molt practicada i considerada com gairebé tan important com l'agricultura.<ref name="Howland" />
 
Els Chimú eren coneguts per adorar la lluna, contràriament als Inques que adoraven el sol. Els Chimú consideraven el sol com destructor, probablement a causa del despietat raig de sol que regnava al desert on vivien. Les ofrenes constituïen un element important dels seus ritus religiosos. Les petxines d'spondylus eren utilitzades freqüentment com ofrenes. També eren utilitzats com a material pels artesans. L' spondylus viu a les aigües calentes costaneres a l'altura de l'[[Equador]]. És associat al mar, la pluja i la fertilitat. Els spondylus eren molt apreciats pels Chimú que en comerciaven.<ref>Chimú, in: Encyclopedia of Prehistory, vol.7 "South America", edited by Peter Neal Peregrine, Melvin Ember, Springer (2001)</ref>
'''Expansió'''
 
La cultura chimú es va desenvolupar al territori on regnava la cultura [[moche]] durant els segles precedents. Com la cultura moche, la cultura chimú era una cultura costanera. Es va desenvolupar a la vall Moche al nord de Lima, al nord-est d'Huarmey, fins a Trujillo. Els chimú van aparèixer cap a l'any 900. «La ciutat de Chimor es trobava en un vast indret anomenat avui Chan Chan entre Trujillo i el mar. Se suposa que al principi Taycanamo va fundar un regne en aquest indret. El seu fill Guacri-caur va conquerir la part baixa de la vall. El seu fill Nancen-Pinco va posar les verdaderes bases del regne conquerint la part alta de la vall de Chimor i les valls veïnes de Sana, Pacasmayo, Chicama, Viru, Chao i Santa ».<ref name="Howland">Rowe, John H. 1948. The kingdom of Chimor. Aus Acta Americana 6 (1-2): 27.</ref>
 
Es considera que el regne chimú va ser creat a la primera meitat del segle XIV. Nancen-Pinco va regnar probablement cap a l'any 1370. Després d'ell altres set reis es van succeir. Després va venir Minchancaman, que va regnar entre 1462 i 1470, a l'època de la conquesta [[Imperi inca|inca]].<ref name="Howland" /> L'expansió territorial del regne chimú va ser progressiva. Es va desenvolupar en diverses fases sobre més d'una generació, principalment durant l'últim període de la civilització chimú, anomenada Chimú tardana.<ref name="Bennett">Bennett, Wendell C. 1937. Chimu archeology. The Scientific Monthly 45, (1) (Jul.): 35-48.</ref> Nancen-Pinco "va estendre sens dubte les seves fronteres fins a Jequetepeque i Santa, però la conquesta de la regió en el seu conjunt va ser un procés accumulatif que els seus predecessors havien començat".<ref>Mosely, Michael E. 1990. Structure and history in the dynastic lore of chimor. In The northern dinasties kingship and statecraft in chimor., eds. Maria Rostworowski, Michael E. Mosely. 1st ed., 548. Washington: Dumbarton Oaks</ref>
24.359

modificacions