|
[[Fitxer:Torre cat Oviedo .JPG|thumb|Torre de la [[catedral d'Oviedo]]. Des d'aquesta altura, el personatge de ficció Fermín de Pas vigilava la ciutat de ''Vetusta'' en la novel·la ''[[La Regenta]]'', de [[Leopoldo Alas|Leopoldo Alas (Clarín)]].]]
[[Fitxer:MG-Paris-Notre Dame 2.jpg|thumb|Les torres de [[Notre Dame de Paris]] van ser l'escenari de les peripècies del personatge de ficció Geperut en [[Nostra Senyora de París|la novel·la homònima]] de [[Victor Hugo]].]]
Encara que no de forma general, des de l'[[art paleocristià]] algunes [[esglésiaEsglésia (arquitectura)|esglésies]] van incloure torres, com la [[basílica de San Lorenzo de Milà]]<ref>[[:it:Basilica vaig donar San Lorenzo (Milano)]]</ref> (segle IV), que tenia quatre petites torres. Des del segle V es va fer freqüent disposar dues torres en el [[nàrtex]], flanquejant la façana, o una torre en el [[creuer]] (en el cas de les de planta de creu com l'[[església dels Sants Apòstols]] de Constantinoble) o sobre el [[presbiteri]] (en el cas de les de planta basilical, per donar llum a l'[[absis]], com en la basílica de [[Meriamlik]] -any 471-). L'[[església de Sant Martí de Tours]] (470) es va fer amb una torre sobre el creuer i una altra que posteriorment es va utilitzar com a campanar. A Europa Occidental, les torres d'església a partir del segle VI tenen un marcat caràcter de fortificació, fruit de l'[[època de les invasions]]. En l'[[arquitectura bizantina]], especialment a les esglésies sirianes, les torres es converteixen en símbols de poder, un model que es reconeix en el [[basílica d'Acheiropoietos|''Acheiropoietos'']]<ref> Kazhdan, Alexander, ed. (1991), Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, p. 12, ISBN 978-0-19-504652-6. Font citada a [[:en:Church of the Acheiropoietos]]</ref> de [[Salònica]]. Una parella de torres en la façana, flanquejant una ''[[loggia]]'' on s'exposen les [[relíquies cristianes|relíquies]], és la tipologia pròpia de les esglésies, meta de peregrinació característica de les esglésies de Capadòcia de la primera meitat del segle VI. El model es va seguir també en la [[catedral de Sofia]] (segle VI). Torres damunt dels absis apareixen a les esglésies de [[Sergilla]] (una) o [[Sinsarah]] (dues). També sobre els absis es van construir les torres de la [[basílica de Santa Eulalia de Mèrida]] (segle IV), però amb una funció constructiva molt més marcada, en no començar de la volta dels absis, sinó del seu mur exterior.<ref>Pedro Mateos Cruz, [http://books.google.es/books?id=nlsdhze3tesc&pg=pa158&lpg=pa158&dq=%22introducci%C3%B3n+de+les+torres%22&source=bl&ots=I9qYOlY1HU&sig=i35GgB_8ZGPXo2npESyxwFSddFM&hl=és&sa=X&ei=6j8VUJnAOoKl0QX-soGYAg&vegeu=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=%22introducci%C3%B3n%20de%20les%20torres%22&f=false La Basílica de Santa Eulalia de Mèrida: Arqueologia i urbanisme], pg. 157</ref>
Des del [[prerromànic]], els [[monestir]]s medievals (com [[Monestir de Fulda|Fulda]] en l'[[arquitectura carolíngia]]) es van concebre com a veritables ciutadelles fortificades, en les quals les torres complien una funció igual a la dels castells. En canvi, a les esglésies de l'[[arquitectura visigoda]] o [[art asturià|asturiana]] no va haver-hi un ús significatiu de les torres.
|
.jpg){kind=link}