|
== Vies de transmissió dels arabismes ==
Hi ha arabismes de difusió europea (alambí, albercoc, alcatràs, almirall, cotó, drassana, duana, falua, màstec, quitrà, sucre, taronja, xifra, zero), procedents dels països que tenien frontera amb [[Al-AndalusÀndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[croada|Croades]]; altres arabismes es troben en les llengües europees que han tingut contacte amb l'aràbic en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el català, el [[portuguès]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup.
En el cas del català, els arabismes hi entraren més especificament mitjançant les relacions comercials i polítiques de la [[Catalunya Vella]] amb Al-AndalusÀndalus (sobretot amb les taifes de València i Dénia), amb les relacions comercials amb el [[Magrib]], les [[Illes Balears|Balears]], [[Sicília]] i [[Alexandria]] i per l'emigració de grups dels anomenats [[mossàrab]]s que fugien de la persecució almoràvit i almohade i que sabien la llengua aràbiga (s. XI i XII). Després de la conquesta de la [[Catalunya Nova]] i del [[Regne de València]] (s. XII i XIII), s'hi mantingueren comunitats arabòfones de [[morisc]]s, del contacte amb les quals procedeix una part dels arabismes meridionals del català. Les Balears després de la seva conquesta (s. XIII) tingueren moltes relacions comercials amb [[Algèria]] i [[Tunísia]] i un gran contingent d'esclaus de llengua àrab. Un darrer camí d'entrada d'arabismes foren les traduccions de l'àrab al [[baix llatí]], com les del [[monestir de Ripoll]], a la segona meitat del segle X (àlgebra, antimoni).
En una part dels arabismes del català, l'aràbic va fer d'intermediari. Un grup de paraules procedeixen del [[berber]] (genet), del [[persa]] (albergínia, alfals, duana, escacs), altres del [[grec modern|grec]] (alambí, alquímia, guix, guitarra), del [[llatí]] (alcàsser, alatxa, setrilleres), del [[sànscrit]] (càmfora), del [[bengalí]] (enrocar). En alguns casos, l'àrab forma part d'una cadena d'intermediaris (albercoc, del llatí a través del grec; arròs, de l'Índia a través del grec; escarlata, del grec bizantí a través del baix llatí).
|
