Francesc Alió i Brea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
Vaig afegir més informació.
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom = Francesc Alió i Brea
| imatge = Francesc_Alió 2.jpg
| peu = Retrat de Francesc Alió i Brea
| data_naix = {{Data naixement|1862|3|27}}
| lloc_naix = Barcelona
Línia 10:
| conegut_per =
| coneguda_per =
| ocupació = [[Compositor]] i [[Pianista]]
}}
'''Francesc Alió i Brea''' ([[Barcelona]], [[27 de març]] de [[1862]] - [[Barcelona, [[31 de març]] de [[1908]]) fou un [[compositor]] i [[pianista]] [[Catalunya|català]]. El [[1892]] va escriure la música d'''[[Els Segadors]]'' adaptant una versió popular, fou un dels compositor més preocupats per la recuperació de la música popular.
 
==Formació i Trajectòria==
Va estudiar composició amb [[Antoni Nicolau]] i piano amb [[Carles Gumersind Vidiella i Esteba|Vidiella]]. Va col·laborar com a crític en diverses publicacions musicals, ''[[La Renaixença]]'', ''[[L'Avenç]]'' i ''[[El Poble Català]]''.
Va estudiar composició amb [[Antoni Nicolau]], [[Felip Pedrell]] i [[Anselm Barba]] i piano amb [[Carles Gumersind Vidiella i Esteba|Vidiella]]. Va destacar com a compositor de ''[[lied]]'' dins del grup dels joves modernistes que es van agrupar a l'entorn de l'[[Orfeó Català]]. També fou un dels fundadors de la [[Societat Catalana de Concerts]], que va ser una de les institucions que van sorgir amb la intenció de promoure la creació d'un estil català, la llavor del qual fos la cançó popular, i també amb la finalitat d'organitzar concerts no només d'obres catalanes sinó també de les millors obres d'art. Va col·laborar com a crític en diverses publicacions musicals, ''[[La Renaixença]]'', ''[[L'Avenç]]'' i ''[[El Poble Català]]'' durant el període entre [[1905]]-[[1906]], publicacions en les quals defensava les noves propostes musicals modernes.
 
La seva participació i col·laboració amb l'[[Orfeó Català]] va ser molt activa i es va traduir de diverses maneres, entre elles fou membre del jurat qualificador de la segona festa de la Música Catalana de 1905, una de les festes que aquesta entitat organitzava amb la intenció de promoure la música coral de temàtica popular i religiosa, event que en posteriors edicions incorporà un premi per a una composició d'orquestra de corda, ampliant així les tipologíes musicals difoses per aquesta entitat seguint els ideals del grup de músics modernistes.
Va ser folklorista i esta considerat com un dels primers impulsors del renaixement musical català.
 
Va ser folklorista i estaestà considerat com un dels primers impulsors del renaixement musical català.
==La seva obra==
 
==Francesc Alió i el sorgiment de la cançó popular==
La darrera dècada del segle XIX i les dues primeres del segle XX van ser un periode en el que es produeixen diverses iniciatives de divulgació de cançons populars mitjançant edicions destinades al gran públic. Aquestes iniciatives volien contribuir al catalanisme regionalista, catòlic i tradicionalista. Les publicacions anaven juntes amb la difusió de cançons populars en forma de composicions i d'interpretacions musicals. El principal objectiu que proposaven les campanyes divulgadores era tornar a fer conegudes per a sectors amplis de la població les anomenades ''cançons populars'', és a dir, les cançons que es consideraven pròpies i antigues, i que haurien anant oblidant-se per l'efecte i influència de les melodies de moda i forasteres.
 
Com s'ha mencionat abans, Francesc Alió es va destacar des de molt jove com a compositor de [[lied]], i com a fruit d'aquesta tasca creativa i recopilatòria, destaca dins de la seva obra ''Sis melodies per a cant i piano''(1887), amb pròleg fet per Pedrell, obra que es troba entre els primers quaderns de ''[[lieder]]'' en [[català]], composats sobre poemes d'[[Àngel Guimerà]], [[Francesc Matheu]], [[Apel·les Mestres]] i [[Jacint Verdaguer]]. Poc temps després, al 1891, publicarà altra de les seves obres més importants: ''Cançons populars catalanes'' prologat també pel seu mestre Pedrell, obra que va recollir vint-i-tres cançons i dos balls presentats a la manera de lieder amb acompanyament de piano. Va escollir diverses melodies i textos entre els reculls anteriors, mentre que altres melodies les va aconseguir entre persones del seu entorn. L'objectiu del recull és poder interpretar les cançons en els salons de la burgesia. Entre les adaptacions, que són majoritàriament balades, hi figura [[Els Segadors]], a partir del text de [[Manuel Milà i Fontanals]] i d'una melodia cantada per [[Jaume Collell] una de les cançons més difoses per les corals d'aquella època que arribarà a posicionar-se com l'himne nacional de [[Catalunya]].
 
Per a molts cercles musicals benestants, els [[lieder]] d'Alió representen l'arribada de les cançons populars, i moltes de les cançons d'aquest volum es convertiran durant tot el segle XX en les melodies populars més conegudes, més cantades i més reimpreses en diversos llocs. En aquesta obra dedicada a la música popular s'apleguen moltes de les cançons que seran enormement divulgades pel món coral durant les primeres dècades del segle XX.
 
La tasca d'Alió seria seguida per molts altres compositors, com per exemple [[Vicenç M. de Gibert]], amb les ''Cançons populars catalanes'', o per [[Enric Morera]], amb les ''Cançons populars catalanes harmonitzades''.
 
==Obres==
===Cant===
*''Col·lecció de 6 melodies per a cant i piano'' (1887)
Linha 31 ⟶ 43:
 
[[Categoria:Compositors catalans del Romanticisme|Alio, Francesc]]
[[Categoria:Compositors barcelonins|Alió, Francesc]]
 
== Bibliografia ==
* {{citar llibre |cognom=Aviñoa|nom=Xosé|títol=La Música i el Modernisme |editorial=Curial |lloc=Barcelona|data=DL 1985 |col·lecció=Biblioteca de Cultura Catalana; 58 |isbn=84-7256-253-0 |ref=}}
* {{citar llibre |cognom=dir. Aviñoa|nom=Xosé|títol=Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|data=1999-2004}}
 
{{ORDENA: Alió i Brea, Francesc}}
[[Categoria:Compositors barcelonins]]
[[Categoria:Compositors catalans del Romanticisme]]