Jaume Carner i Romeu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Jaume Carner i Romeu''' ([[el Vendrell]] [[1867]] - [[Barcelona]] [[1934]]) fou un advocat i políti català. Fill d'un veterinari, estudià a les [[Escoles Pies]] de Barcelona. Es llicencià en dret
El [[1899]] fou vicepresident del [[Centre Nacional Català]], presidit per [[Narcís Verdaguer i Callís]]. Quan aquest es va fusionar el [[1901]] amb la [[Unió Regionalista]] per formar la [[Lliga Regionalista]], fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d'esquerra enfront de la conservadora d'[[Enric Prat de la Riba]] i [[Francesc Cambó]]. La seva actuació el va convertir en una de les figures més conegudes del [[catalanisme]] als ambients populars de començaments del segle XX. Fou el principal organitzador de les eleccions dites "dels quatre presidents" (maig del [[1901]]), que suposaren l'ensorrament polític del caciquisme a Catalunya. Fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona, on destacà com a organitzador i per la seva combativitat enfront dels elements tèrbols del municipi. El 1904, després de la visita d'[[Alfons XIII]] a Barcelona, fou un dels qui se separaren de la [[Lliga Regionalista]], i amb els escindits més esquerrans fundà el diari ''[[El Poble Català]]''.
| |||