Colorímetre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (1) |
|||
Línia 1:
El '''colorímetre''' és un aparell inventat per [[Jan Szczepanik]] que és utilitzat en [[colorimetria]]. El colorímetre mesura l'[[absorbància]] d'una [[solució]] específica i permet determinar la [[longitud d'ona]] d'una [[llum]]. L'aplicació més habitual del colorímetre és la mesura de la [[concentració]] d'una solució, atès que les diferents [[Substància química|substàncies químiques]] absorbeixen diferents longituds d'ona. El principi de funcionament del colorímetre es basa en la llei d'absorció de la llum habitualment coneguda com de [[llei de Lambert-Beer]], que estableix que la concentració
En realitat, aquests dos noms provenen de dos autors que mai van arribar a col·laborar junts, ja que els separen un segle. [[Johann Heinrich Lambert]] ([[1728]]-[[1777]]) va realitzar les seves principals contribucions en el camp de la [[Matemàtiques|matemàtica]] i la [[física]] i va publicar el [[1760]] un llibre titulat ''Photometria'', en el qual assenyalava la variació de la intensitat lluminosa en travessar un raig de llum un nombre "m" de capes de cristall que podia considerar-se com una relació exponencial, amb un valor característic ("n") per a cada cristall. En [[1852]], [[August Beer]] ([[1825]]-[[1863]]) va assenyalar que aquesta llei era aplicable a solucions amb diversa concentració i va definir el coeficient d'absorció, amb el que va establir les bases de la fórmula que segueix essent utilitzada actualment:
| |||