Col·lodió humit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Wet collodion |
m Bot: corregint pronoms (1) |
||
Línia 3:
El '''col·lodió humit''' és un procediment [[fotografia|fotogràfic]] usat comunament fins a finals del s. XIX, consistent en unes plaques sobre les que es dipositava una emulsió fotogràfica de [[nitrat de plata]] en una suspensió de [[gelatina]]. La gelatina tenia la característica de sensibilitzar de forma considerablement ràpida el nitrat de plata, de forma que escurçava el temps d'exposició a la llum. Es considera que la tècnica va ser inventada gairebé simultàniament per [[Frederick Scott Archer]] i [[Gustave Le Gray]] al voltant de l'any 1850. Aquest tipus de fotografia es popularitzà durant prop de 40 anys, i molts fotògrafs i pioners en van millorar el procés.
El mètode suposa la utilització del col·lodió, una espècie de [[vernís]] que s'aboca líquid a les plaques. El [[col·lodió]]
Es diu col·lodió humit perquè la placa ha de romandre humida durant tot el procediment de presa i revelat de les imatges. Això suposava que els [[fotògraf]]s havien de portar amb ells el laboratori fotogràfic a fi de preparar la placa abans de la presa i procedir a revelar-la immediatament. Es va generalitzar així l'ús de tendes de campanya i de carretes reconvertides en laboratoris per als fotògrafs que treballaven a l'exterior.
| |||