Diferència entre revisions de la pàgina «Joaquim Casas i Carbó»

afegeixo infotaula de persona
m (Suprimida Categoria:Lingüistes barcelonins usant HotCat)
(afegeixo infotaula de persona)
{{Infotaula persona
[[File:Ramon Casas - MNAC- Joaquim Casas i Carbó- 027574-D 065157.jpg|thumb|Joaquim Casas vist pel seu cosí ([[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]])]]
| nom = Joaquim Casas i Carbó
'''Joaquim Casas i Carbó''', també conegut com a '''Joaquim Casas-Carbó''', ([[Barcelona]], [[1858]] - [[10 de maig]] de [[1943]]) fou un advocat, [[editor]] i [[escriptor]] [[catalans|català]]. Cosí germà de [[Ramon Casas i Carbó]]. Al costat del seu amic [[Pompeu Fabra]], fou un dels principals responsables de la campanya lingüística ([[1890]]) a la revista "[[L'Avenç]]" que va posar les bases de la normativització de la [[llengua catalana]].<ref name="Avenç">{{citar web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/
| imatge = Ramon Casas - MNAC- Joaquim Casas i Carbó- 027574-D 065157.jpg
|títol= L'Avenç: la modernització de la cultura catalana|consulta= 01-03-2008 | autor = Ramon Pla i Arxé |editor = www.uoc.edu}}</ref> També va escriure articles polítics i va realitzar nombroses traduccions. Milità en el moviment catalanista –de la [[Lliga Regionalista]] passà al [[Centre Nacionalista Republicà]] ([[1906]])- però fou marginat pel [[Noucentisme]].
| mida_imatge = 200px
Publicà els llibres "Catalònia (Assaigs nacionalistes)" ([[1908]]), "Set Odes" ([[1933]]), "El problema peninsular" (1933), "Blancs, negres, grocs" ([[1935]]), "Del present i del pròxim avenir" (1935).
| peu = Retrat de Joaquim Casas fet per [[Ramon Casas i Carbó|Ramon Casas]]
| nom_naix =
| data_naix = 1858
| lloc_naix = [[Barcelona]]
| data_mort = 10 de maig de 1943 (als 84 o 85 anys)
| lloc_mort = [[Barcelona]]
| causa_mort =
| lloc_enterrat =
| coordenades_lloc_enterrat = <!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline}} -->
| residència =
| nacionalitat =
| altres_noms = Joaquim Casas-Carbó
| conegut_per =
| coneguda_per =
| educació =
| alma_mater =
| ocupador =
| ocupació = [[Advocat]], [[editor]], [[escriptor]]
| partit =
| boards =
| religió =
| pares =
| muller =
| fills =
| parent = [[Ramon Casas i Carbó|Ramon Casas]] (cosí)
| guardons =
| signatura =
}}
'''Joaquim Casas i Carbó''', també conegut com a '''Joaquim Casas-Carbó''', ([[Barcelona]], [[1858]] - [[10 de maig]] de [[1943]]) fou un advocat, [[editor]] i [[escriptor]] [[catalans|català]]. Cosí germà de [[Ramon Casas i Carbó]]. Al costat del seu amic [[Pompeu Fabra i Poch|Pompeu Fabra]], fou un dels principals responsables de la campanya lingüística ([[1890]]) a la revista "''[[L'Avenç]]"'' que va posar les bases de la normativització de la [[Català|llengua catalana]].<ref name="Avenç">{{citar web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/
|títol= L'Avenç: la modernització de la cultura catalana|consulta= 01-03-2008 | autor = Ramon Pla i Arxé |editor = www.uoc.edu}}</ref> També va escriure articles polítics i va realitzar nombroses traduccions. Milità en el moviment catalanista –de—de la [[Lliga Regionalista]] passà al [[Centre Nacionalista Republicà]] ([[1906]])- però fou marginat pel [[Noucentisme]].
Publicà els llibres "''Catalònia (Assaigs nacionalistes)"'' ([[1908]]), "''Set Odes"'' ([[1933]]), "''El problema peninsular"'' (1933), "''Blancs, negres, grocs"'' ([[1935]]), "''Del present i del pròxim avenir"'' (1935).
 
==Precursor del discurs sociolingüístic==
Va realitzar una conferència a l'[[Ateneu Barcelonès]] el dia [[23 d'abril]] de [[1896]] amb el títol "''Catalunya trilingüe''". La intervenció fou publicada junt amb un "Auto-comentari" signat el [[13 de març]] de [[1908]] en el llibre ''Catalònia'' (''Assaigs nacionalistes'') Crida l'atenció el subtítol de la conferència: "''Estudi de biologia lingüística''", coherent amb l'època en què es va escriure. Avui seria considerat un estudi sociolingüístic. Aquest assaig és una reflexió de la situació, els orígens i les perspectives de la situació [[Sociolingüística del català|sociolingüística catalana]], en la línia del que farà posteriorment [[Delfí Dalmau]]. La rigorositat del termes empleats i la minuciosa anàlisi de la realitat i dels orígens d'aquesta realitat s'aparta totalment del discurs efusiu de cert [[catalanisme]] i forma part del que podríem anomenar el discurs de la modernitat que travessa tot el segle XX. En l'assaig hi predomina l'anàlisi i la descripció de la realitat i dels mecanismes sociopolítics i psicosocials que hi intervenen. Delimita acuradament el domini lingüístic del [[català]] "llengua autòctona i que com a tal dóna caràcter de nacionalitat" enfront del [[castellà]] i el [[francès]] "llengües importades i que amb caràcter purament complementari viuen superposades a la catalana dins d'aquest territori".
 
Usa el concepte de ''superposició'', adoptat posteriorment per la [[sociolingüística]] i es refereix a la "col·lectivitat lingüística" com a sinònim de [[comunitat lingüística]]. L'autor descriu teòricament la situació d'un idioma normalitzat, d'una [[llengua nacional]] i conclou que per tal que algun parlant pugui continuar conservant l'ús de la seva llengua dins d'una comunitat on la llengua nacional i general és una altra, haurà d'utilitzar mecanismes defensius.
 
Un altre dels mecanismes sociolingüístics -que anomena ''lleis''- de "les relacions entre dugues llengües en contacte" és "la llei de la imitació i del respecte de l'inferior al superior". Amb la qual cosa s'avança més de seixanta anys als escrits de [[Rafael Ninyoles i Monllor|Rafael Lluís Ninyoles]] (v. ''[[Conflicte lingüístic valencià]]'', 1969 i ''Idioma i prejudici'', 1971). Casas-Carbó presenta quatre models d'estat segons la diversitat sociolingüística i la [[política lingüística]] que practiquen:
(1)l# L'estat ''unilingüe'': "no necessita llengua complementària". El model seria la Gran Bretanya, on l'anglès "fora un món apart" i on la producció i el consum en [[anglès]] està assegurada. Per aquesta raó d'auto-suficiència, considera que els parlants tenen un "gran despreci per les demés llengües: com que les necessiten tant poc!" (2) L'estat petit unilingüe (''homogeni''): "necessita una llengua complementària, que acostuma a ésser la del poble superior que se li assembla més...". I posa l'exemple de [[Suècia]], [[Noruega]], [[Dinamarca]] i [[Països Baixos|Holanda]] que tenien l’[[alemany]] com a llengua ''complementària''. (3) L'estat multilingüe (''heterogeni''): en els quals hi ha "la lluita per la vida entre les diverses llengües... forta, encarniçada". En aquests casos, s'adona que "quasi sempre n'hi ha una que pretén ésser preponderant i absorbent, i sol ésser la de l'agrupació que té l'hegemonia política dins l'Estat".
# L'estat petit unilingüe (''homogeni''): "necessita una llengua complementària, que acostuma a ésser la del poble superior que se li assembla més...". I posa l'exemple de [[Suècia]], [[Noruega]], [[Dinamarca]] i [[Països Baixos|Holanda]] que tenien l'[[alemany]] com a llengua ''complementària''.
#L'estat multilingüe (''heterogeni''): en els quals hi ha "la lluita per la vida entre les diverses llengües... forta, encarniçada". En aquests casos, s'adona que "quasi sempre n'hi ha una que pretén ésser preponderant i absorbent, i sol ésser la de l'agrupació que té l'hegemonia política dins l'Estat".
 
== Referències ==
*Comentaris extrets de "Joaquim Casas-Carbó i la Catalunya Trilingüe" dins [[Jordi Solé i Camardons]], ''La llengua que ens va parir'' (2007) pp.38-59.
<references/>
* {{citar llibre |cognom=Mendoza |nom=Cristina |títol=Ramon Casas, Retrats al carbó |editorial= Editorial AUSA |lloc=Sabadell |data=1995 |pàgines=282pp. |col·lecció=catàleg [[MNAC]] |isbn= 84-8043-009-5 |ref=Mendoza }}
 
{{ORDENA:Casas Carbo, Joaquim}}
 
[[Categoria:EditorsAdvocats barcelonins contemporanis]]
 
[[Categoria:Editors barcelonins]]
[[Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català]]
[[Categoria:Sociolingüistes barcelonins]]
[[Categoria:Editors barcelonins]]
{{ORDENA:Casas Carbo, Joaquim}}
39.324

modificacions