Síntesi proteica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 31 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q211935
Línia 2:
 
El procés de la síntesi proteica consta de dues etapes, la '''traducció genètica''' de l'ARN missatger, mitjançant el qual els aminoàcids s'ordenen de manera precisa a partir de la informació continguda en la seqüència de nucleòtids de l'ADN, i les modificacions posteriors a la traducció que experimenten els [[polipèptid]]s formats així fins arribar al seu estadi funcional. Donat que la traducció genètica és la fase més important de la síntesi de proteïnes sovint es considera sinònim de traducció.<ref name=dev>Devlin, T. M. 2004. ''Bioquímica'', 4ª edición. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4</ref>
[[File:TranslationProtein translation.gif|thumb|250px|Elongació del polipèptid. El ribosoma és verd i groc, els ARNt són blau fosc i les altres proteïnes implicades són de color blau clar.]]
== Característiques de la síntesi proteica ==
Com existeixen 20 aminoàcids diferents i només hi ha quatre nucleòtids en l'ARNm ([[Adenina]], [[Uracil]], [[Citosina]] i [[Guanina]]), és evident que la relació no pot ser un aminoàcid per cada [[nucleòtid]], ni tampoc per cada dos nucleòtids, ja que els quatre presos de dos en dos, només donen setze possibilitats. La colinearitat ha d'establir-se com a mínim entre cada aminoàcid i triplets de nucleòtids. Com hi ha seixanta-quatre triplets diferents (combinació de quatre elements o nucleòtids presos de tres en tres amb repetició), és obvi que alguns aminoàcids han de tenir correspondència amb diversos triplets diferents. Els triplets que codifiquen aminoàcids es denominen [[codó|codons]]. La confirmació d'aquesta hipòtesi es deu a Nirenbert, [[Severo Ochoa|Ochoa]] i Khorana.