Companyia Britànica de les Índies Orientals: diferència entre les revisions

El ràpid creixement de la Companyia portà a eclipsar el comerç portuguès a la zona, establerts a les seves bases de [[Goa]] i [[Bombai]] i que temps després cedirien als britànics. El [[1647]] la Companyia ja tenia 23 fàbriques i 90 treballadors a l'Índia. A això cal afegir que des de [[1634]] el permís de l'Emperador mogol per comerciar arreu del país s'estengué també a la regió de [[Bangla Desh|Bengala]].

 

 

El [[1670]], el Rei [[Carles II d'Anglaterra]] li concedí el dret de capitanejar exèrcits i formar aliances, declarar la guerra o establir la pau, així com exercir la jurisdicció civil i criminal a les zones en què actuava. La majoria d'aquestes prerrogatives es van dur a terme recolzant-se en el cos militar propi de la Companyia. Aquesta tropa es va desenvolupar notablement, a causa dels nombrosos atacs de natius i comerciants d'altres països. El [[1689]], la Companyia era quasi un «estat» dins de l'Índia continental, que administrava de forma independent [[Bombai]], [[Presidència de Madras|Madràs]] i [[Bangla Desh|Bengala]], i que disposava d'una força militar molt potent i intimidatòria.