Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 6 anys
m
Correcció ortogràfica
A la seva obra ''Sobre la llibertat de la voluntat'' (''On the Freedom of the Will''), Schopenhauer afirma, "Pots fer el que desitgis, però en qualsevol moment de la teva vida, pots voler tant una sola cosa definida, i absolutament res diferent a aquesta cosa"<ref>"You can do what you will, but in any given moment of your life you can ''will'' only one definite thing and absolutely nothing other than that one thing." Schopenhauer, Arthur, ''On the Freedom of the Will'', Oxford: Basil Blackwell ISBN 0-631-14552-4</ref>
 
[[Rudolf Steiner]], que va col·laborar en l'edició completa de l'obra d'Arthur Schopenhauer<ref>{{cite web|title=Arthur Schopenhauers sämtliche Werke in zwölf Bänden. Mit Einleitung von Dr. Rudolf Steiner, Stuttgart: Verlag der J.G. Cotta'schen Buchhandlung Nachfolger, o.J. [1894-96]|author=Rudolf Steiner|url=http://www.pitt.edu/~kafka/k_s_bibII.html}}</ref>, va escriure ''La filosofia de la llibertat'' (''Philosophy of Freedom''), que esse centra en el problema del lliure albir. Steiner (1861–1925) inicialment divideix la llibertat en dos aspectes: la llibertat de pensament i la llibertat d'acció. Argumenta que la llibertat interior s'aconsegueix quan aconseguim tendir un pont entre les nostres impressions sensorials, que reflecteixen l'aparença externa del món, i els nostres pensaments, que ens donen accés a la naturalesa interna del món. La llibertat exterior s'aconsegueix impregnant els nostres actes per ''imaginació moral''. Steiner vol mostrar que aquests dos aspectes de la llibertat interna i externa són integrals una amb l'altra, i que l'autèntica llibertat només es pot aconseguir quan estan unides.<ref> Steiner, R. (1964). Rudolf Steiner Press, London, 1964, 1970, 1972, 1979, 230 p., traduït de la 12ena edició en alemany de 1962, per Michael Wilson. [http://www.rsarchive.org/Books/GA004/ ((versió online))] (en alemany)</ref>
 
El filòsof contemporani [[Galen Strawson]] està d'acord amb Locke en què la veritat o falsedat del determinisme és irrellevant per al problema.<ref name="GStraw" /> Argumenta que la noció de lliure albir porta a un regrés infinit, i per tant no té sentit. Segons Strawson, si un és responsable del que fa en una situació determinada, aleshores un ha de ser responsable de com és en certs aspectes mentals. Però és impossible ser responsable de com s'és en qualsevol aspecte. Això és perquè per ser responsable de la forma que s'és en una situació "S", un ha de ser responsable de la forma que un era a la situació "S<sup>-1</sup>". Per ser responsable de com era en la situació "S<sup>-1</sup>", s'ha de ser responsable de com un era a la situació "S<sup>-2</sup>", i així indefinidament. En algun punt d'aquesta cadena, s'ha hagut d'originar una nova cadena causal, però això és impossible. L'home no pot crear per ell mateix els seus estats mentals ''[[ex nihilo]]''. Aquest argument conclou que el lliure albir és per ell mateix absurd, però no que sigui incompatible amb el determinisme. Strawson anomena el seu propi punt de vista com a "pessimista", però es pot classificar com a incompatibilisme fort.<ref name="GStraw" />
851.856

modificacions