Revisió del 11:36, 27 març 2012 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) ← Edició anterior		Revisió del 22:19, 30 juny 2013 modifica desfés OrtoBot (discussió \| contribucions) Bots 24.359 edits m Bot: corregint els apòstrofs (1) i puntuació (1) Edició següent →
Línia 11: Apareix també un comte anomenat Gebuí (fill il·legítim del duc [[Ricard I de Borgonya]] el Justicier) esmentat amb el títol sense indicar el lloc, que hauria estat comte entre Manassès II i Rodolf. Aquest Gebuí va tenir un fill de nom Hug (II) que la Crònica de Saint Bèze esmenta en algunes donacions sense data i després apareix com a comte ("''Hugo comes Divionensis''"). Hauria seguit a Rodolf vers [[960]]. Es va casar amb Adalburgis que a la mort del seu marit va fer una donació ("''Adalburgis comitissa uxor eius''" amb consentiment de "''filiorum ipsius Gibuini…Catalaunensis episcopi et Richardi qui post eum hunc tenuit comitatum et Hugonis Attoariorum comitis''") de datació incerta (entre [[966]] i [[989]]). Va deixar cinc fills (Ricard, Hug, Gebuí, Odó i un cinquè de nom desconegut). Gebuí fou bisbe de Chalon (+ vers 997) i fou succeït per un altra Gebuí (+ 1004), fill del cinquè germà de nom desconegut. Hug fou [[comtat d'Atuyer\|comte d'Atuyer]]. El successor fou Ricard (mort el [[1007]] o abans) esmentat en algunes donacions. Es va casar amb Addita que el 1007 feia una donació per l'anima del seu marit i del seu fill Letald comte. Per tant Letald, esmentat com a comte, devia succeir breument al pare. El [[bisbe de Langres]] Bruno de Roucy es va oposar durant anys a l 'instal·lació a [[Dijon]] de [[Robert de França]], en qui el seu oncle el duc [[Otó Guillem]] havia renunciat el [[ducat de Borgonya]] el [[1004]]. Un cop de força intentat pel rei-duc la tardor del [[1015]] va acabar en fracàs, però la mort de Bruno poc després ([[31 de gener]] de [[1016]]), va permetre portar a la seu episcopal a Lambert de Vignory, parent d'[[Hug I de Chalon]] ([[comtat de Chalon\|comte de Chalon]], [[bisbat d'Auxerre\|bisbe d'Auxerre]], fill de [[Lambert de Chalon]] i d'[[Adelaida de Borgonya]]) que va cedir la sobirania de Dijon i el seu comtat a França. El rei no volia incorporar Borgonya als dominis reials, i va deixar el ducat al seu fill [[Enric II de Borgonya]] de 8 anys, però va assegurar el govern i va anar sovint a Borgonya; la mort de Hug, germà gran d'Enric, va convertir aquest en hereu i el seu pare el va fer consagrar com associat el [[14 de maig]] del [[1027]]. El rei Robert va morir el [[1031]] i va deixar França a Enric i el ducat de Borgonya al fill segon Robert (conegut com Robert el Vell) que va obrir una nissaga que es mantindrà fins el [[1361]]. ==Llista de comtes== Guerí de Provença, vers 844-853, comte de Dijon, Mementois, Beaune, Chalon, Macôn i Auxois segurament entre altres, marques de Borgonya. Isembard 853-858, comte al menys de Dijon, Macôn i Chalon (853-858) Humfrid, 858-863, marquès de Borgonya i de Gotia , comte al menys de Dijon, Macôn, Chalon, Beaune Odó o Eudes, 863-870, abans comte de Troyes i Varais, després també de Macôn (863-870) i en part d'Autun. *Hug I vers 870-885

Comtat de Dijon: diferència entre les revisions