Confederació de Polònia i Lituània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot: corregint puntuació (2)
Línia 49:
La '''Confederació de Polònia i Lituània''', actualment coneguda com la '''República de les Dues Nacions''' o '''Confederació de les Dues Nacions''' fou una mena de [[república]] [[Aristocràcia|aristocràtica]] [[federalisme|federal]], formada el [[1569]] pel [[Regne de Polònia]] i el [[Gran Ducat de Lituània]],es va formar el [[1569]] per la [[Unió de Lublin]], que unia al [[Regne de Polònia]] i el [[Gran Ducat de Lituània]], i va durar en aquesta forma fins a l'aprovació de la Constitució del 3 maig de [[1791]]. La Confederació no només abastava els territoris del que avui és [[Polònia]] i [[Lituània]], sinó també la totalitat del territori de [[Bielorússia]] i [[Letònia]], la major part d'[[Ucraïna]] i [[Estònia]], i la part occidental de la [[Rússia]] d'avui ([[Smolensk]] i [[Kaliningrad]]). Originalment els idiomes oficials de la Comunitat eren [[polonès]] i [[llatí]] (al [[Regne de Polònia]]) i [[rutè]] i [[Lituà]] (al [[Gran Ducat de Lituània]]).
 
La Confederació va ser una extensió de les unions poloneso-lituanes, una unió entre els dos estats que havien existit des de [[1386]] ([[Unió de Krew]]). El sistema polític de la Confederació, sovint anomenada la "democràcia dels nobles" o la "llibertat daurada", es va caracteritzar per la reducció, per llei, del poder sobirà i el control del Legislatiu (Sejm) per part de la noblesa. Aquest sistema va ser el precursor dels moderns conceptes de democràcia més àmplia i de la [[monarquia constitucional]], així com de la federació. Els dos estats que componen la Comunitat van ser formalment iguals, encara que en realitat, Polònia va ser el soci dominant en el matrimoni. L'[[Església Catòlica]] va tenir una gran influència en els assumptes de la República, no obstant això, l'Estat era capaç de mantenir una relativa tolerància religiosa, encara que el nivell ha fluctuat en temps. La seva economia es basava principalment en l'[[agricultura]]. Si bé la primera meitat del segle va ser una edat d'or , tant per [[Polònia]] com per [[Lituània]] el segon segle es va caracteritzar per les derrotes militars, un retorn al [[Serf]] als camperols i el creixent de l'anarquia en la vida política. Poc abans de la seva dissolució, la Mancomunitat va aprovar la Constitució nacional codificada que fou la segona més antiga en el món en la història moderna.
 
El [[Gran Ducat de Varsòvia]], establert el [[1807]], tenia els seus orígens a la Confederació. Altres moviments de renovació sorgits durant l'Aixecament de gener ([[1863]]-[[1864]]) i en la dècada de 1920, l'intent fallit de [[Jozef Pilsudski]] per crear una Federació liderada per [[Polònia]] anomenada Międzymorze ( "dos mars"), que incloïa [[Lituània]] i [[Ucraïna]]. Avui en dia, la [[República de Polònia]] es considera un successor de la Comunitat, mentre que la República de Lituània abans de la [[Segona Guerra Mundial]], s'ha distanciat de qualsevol associació amb ells tenint en compte que no es beneficiaren històricament de la seva existència.
 
Durà fins a la [[Repartiment de Polònia|tercera partició de Polònia]] del [[1795]]. L'estat, a més de cobrir els territoris contemporanis de [[Polònia]] i [[Lituània]], ocupava totalment l'actual territori de [[Bielorússia]] i una gran part d'[[Ucraïna]] i va arribar a estendre's també per [[Livònia]] (l'actual [[Letònia]]) i l'actual província [[rússia|russa]] de [[Província de Smolensk|Smolensk]].