Confederació del Rin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
m Bot: corregint ela geminada (2)
Línia 40:
El [[12 de juliol]] de [[1806]] es va signar el Tractat de la Confederació del Rin (alemany: ''Rheinbundakte''), amb la presència de 16 estats confederats que formaven l'antiga [[Lliga del Rin]]. En els següents anys s'hi uniren 23 estats més arribant a la suma de 39 i un total de 15 milions de ciutadans. Francesc II va renunciar al títol d'emperador i va declarar la dissolució del Sacre Imperi Romano-Germànic. La dinastia de Francesc II (Habsburgs) s'hagué de conformar amb governar Àustria. Aquest estat quedà exclòs de la Confederació juntament amb Prússia, Dinamarca i La Pomerània sueca. Erfurt i el costat occidental del Rin senzillament es van annexionar a l'Imperi Francès.
 
En lloc d'instaurar un monarca com a cap d'estat imitant l'Imperi Romà, hi van col·locar un arxiconseller amb el títol de príncep. Aquest càrrec fou ocupat en principi per Karl Theodor von Dalberg. Era el President del Col.·legi de Reis i presidia la Dieta de la Confederació, una imitació de parlament que mai va arribar a reunir-se.
 
La Confederació era per sobre de tot una associació militar: els membres havien d'aportar grans quantitats d'homes per a l'exèrcit.
Línia 47:
Per França era de vital importància assegurar l'embargament comercial de tot Europa amb la Gran Bretanya. Moltes regions de la Confederació no respectaven aquest embargament.A partir del 1810 Napoleó va decidir solucionar aquest contratemps annexionant a l'Imperi Francès moltes regions del nord-oest d'Alemanya.
 
Al 1814, quan la campanya napoleònica sobre l'Imperi Rus va fracassar, molts dels membres de la Confederació es van canviar de bàndol. Aquest fet en va propiciar el seu col.·lapse i posterior desaparició.
 
== Estats membres de la Confederació del Rin el 1812 ==