Consells de la Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

El [[1469]] es a produí Valladolid la [[unió dinàstica]] entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre [[Ferran II d'Aragó]] i [[Isabel I de Castella]]. Els límits d'aquesta unió dinàstica quedaren configurats el [[15 de gener]] de [[1475]] quan ambdós monarques signaren la [[Concòrdia de Segòvia]] o ''Acuerdo de gobernación del Reino'' que delimitava les competències dels dos [[Reis Catòlics]] respecte del govern dels seus propis estats i donava naixement a una monarquia comuna, la [[Monarquia Catòlica]].<ref name=hispanica/><ref>[http://books.google.cat/books?id=bVv8XOXtg2EC&lpg=PA46&dq=&pg=PA45#v=onepage&q&f=true Bernal, Antonio-Miguel (2005), ''España, proyecto inacabado: Los costes/beneficios del imperio'', Marcial Pons Historia, pág.45]</ref> <ref>[http://books.google.cat/books?id=tRajacBoHZUC&lpg=PA128&dq=&pg=PA128#v=onepage&q=&f=true Fernández Álvarez, Manuel (1979), ''España y los españoles en los tiempos modernos'', Universidad de Salamanca, pág.128]</ref> En virtut de la Concòrdia de Segòvia no es produí una unió jurídica dels territoris sinó només la unió de les persones reials, que continuaren actuant com a sobirans en els seus respectius seus regnes, reservant-se els impostos del cada corona a per als seus assumptes interns quedant el saldo restant per a finançar els costos comuns de la monarquia, i no podent-se aplicar les lleis d'un territori en l'altre. Malgrat aquesta separació de jurisdiccions i que mai els [[Reis Catòlics]] usaren oficialment el títol de Reis d'[[Espanya (geografia)]], des de la resta d'Europa se'ls començà a identificar d'aquesta manera<ref>[http://www.ucm.es/centros/cont/descargas/documento11351.pdf Sánchez Prieto, Ana Belén (2004), ''La intitulación diplomática de los Reyes Católicos: un programa político y una lección de historia'', III Jornadas Científicas sobre Documentación en época de los Reyes Católicos, pág.299]</ref> en tant en quant actuaren amb una sola veu en política i projecció exterior.<ref>[http://books.google.cat/books?id=jf4NMjp_90MC&lpg=PA136&dq=&pg=PA137#v=onepage&q&f=true de Francisco Olmos, José María (2007), ''La moneda castellana de los Países Bajos a nombre de doña Juana (1505-1506)(1517). Medio de reivindicación de soberanía y propaganda de un golpe de Estado'', Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, págs.136-137]</ref> Però el matrimoni no reeixí a engendrar un successor masculí comú pels seus estats, doncs a la Corona d'Aragó la successió per via femenina no estava permesa. La mort d'Isabel I el 1504 i la subsegüent expulsió de Ferran II d'Aragó dels territoris de la Corona de Castella impulsaren a aquest darrer a engendrar un successor pels estats de la Corona d'Aragó. La mort de l'infant [[Joan d'Aragó i de Foix]] tot just acabat de néixer i la declaració d'incapacitat mental de la reina [[Joana I de Castella]] «la Boja » dugueren a la successió en la figura del futur [[emperador Carles V]], nét dels [[Reis Catòlics]]. D'aquesta manera la [[Casa d'Àustria]] -o dinastia Habsburg- es féu amb el domini tant de la Corona de Castella -i els [[regnes castellans d'Índies]]-, com de la Corona d'Aragó -amb els territoris italians-, com de diversos territoris centrals a Europa coneguts amb el nom d'[[Herència borgonyona]].

El canvi de dinastia en 1700 a la [[Casa de Borbó]] i el subsegüent conflicte successori portaran a l'ocupació militar de la [[Corona d'Aragó]]. Els [[Decrets de Nova Planta]]<ref>[http://books.google.cat/books?id=4aYgR5YFEtAC&lpg=PA178&dq=&pg=PA178#v=onepage&q=&f=true Alcalá-Zamora, José N., ''Felipe IV: El hombre y el reinado'', Centro de Estudios Europa Hispánica (2005), págs.178-179]</ref> suposaran una ruptura amb el sistema de consells propi de la Monarquia d'Espanya i implantaran una centralització administrativa i unifomització política<ref>[http://books.google.cat/books?id=fuBp8aEMhWIC&lpg=PA114&pg=PA114#v=onepage&q&f=true Maqueda Abreu, Consuelo (1992), El auto de fe'', Ediciones AKAL, págs.114-115]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=XCknhRuvlpUC&lpg=PA489&pg=PA489#v=onepage&q&f=true VV.AA.(1994), ''Introducción a la historia moderna'', Ediciones AKAL, págs.489-490]</ref> que plasmaran en gran mesura el projecte homogeneitzador basant-se en la Corona de Castella plantejat ja al segle anterior pel comte duc d'Olivares. Tot el [[règim polisinodial]] fou replantejat i els consells perderen gran part de les seves facultat a excepció del Consell de Castella, ja que els territoris de la Corona d'Aragó veieren abolits els seus [[furs]] en virtut del [[dret de conquesta]] i els territoris italians i flamencs foren cedits a la Casa d'Àustria en el [[Tractat de Rastadt]]. Les successives reformes de la Hisenda, la Marina i la política americana faran el propi amb els consells temàtics. La [[Inquisició]] seguirà sent un eficaç instrument en mans dels elements més reaccionaris i antiil•lustratsantiil·lustrats. Els períodes d'incapacitat dels primers reis borbònics, [[Felip V de Castella]] i [[Ferran VI de Castella]], són mostra que sense necessitat d'impuls regi, la burocràcia espanyola encara funcionava. Els [[secretaris de despatx]], precedents dels actuals ministres, esdevingueren els elements més dinàmics de l'administració de la monarquia espanyola borbònica durant el segle XVIII. És per tant la segona meitat del XVIII i el començament del XIX, durant els regnats de [[Carles III de Castella]] i [[Carles IV de Castella]], l'últim període de vigència dels Consells testificat amb el govern de personatges com [[Macanaz]], [[Pedro Rodríguez de Campomanes]] o [[Jovellanos]], fiscals del Consell de Castella que evidencien que aquest continuava essent el centre de poder de la Monarquia Espanyola.