Associació Wagneriana de Barcelona: diferència entre les revisions

Durant els primers anys del [[segle XX]] aquesta [[entitat]] va ser molt activa, i una de les més vives. Posteriorment, va quedar diluïda en el florent moviment associatiu que propicià l’aparició d’altres entitats i en la creixent penetració d’estètiques allunyades o enfrontades al [[wagnerisme]]. Bona part dels promotors de la idea formaven part del consell de redacció de la revista [[Joventut]], que fins a la seva dissolució l’any [[1906]], van crear un front actiu per defensar el [[wagnerisme]] i el rigor interpretatiu en qualsevol manifestació musical. L'activitat de l'Associació defensà apassionadament el respecte rigorós de les creacions wagnerianas, criticants el que anomenaven ''versions italianes'' de les mateixes, en que es suprimien nombrosos fragments dels drames. Van aconseguir grans fites, tan significatives com el tancament de la llum de la sala en les representacions operístiques al [[Liceu]]; l’estrena consecutiva de les òperes de [[Wagner]] amb un creixent rigor,; la interpretació sencera de la Tetralogia el [[1910]]; i un clima fervorós entorn l’estrena de [[Parsifal]] el 31 de desembre de [[1913]].<ref name="AVIÑOA01"/>En canvi, l'ambiciós projecte de la posada en escena de [[Parsifal]] al Monestir de Piedra el 1912, en cooperació amb l'Associació Wagneriana de Madrid (creada en 1911 i presidida pel [[Duc d'Alba]] va quedar frustrat, i amb ell la temptativa d'establir un lloc de referència significativa pels wagnerians seguint l'exemple de Bayreuth<ref>El Teatre Català''. Barcelona. Núm. 66, any II (31 de maig de 1913). Inclou "Interviu amb en Joaquim Pena", de Lluís Sisquella.</ref>.