Associació Wagneriana de Barcelona: diferència entre les revisions

Durant els primers anys del [[segle XX]] aquesta [[entitat]] va ser molt activa, i una de les més vives. Posteriorment, va quedar diluïda en el florent moviment associatiu que propicià l’aparició d’altres entitats i en la creixent penetració d’estètiques allunyades o enfrontades al [[wagnerisme]]. Bona part dels promotors de la idea formaven part del consell de redacció de la revista [[Joventut]], que fins a la seva dissolució l’any [[1906]], van crear un front actiu per defensar el [[wagnerisme]] i el rigor interpretatiu en qualsevol manifestació musical. L'activitat de l'Associació defensà apassionadament el respecte rigorós de les creacions wagnerianas, criticants el que anomenaven ''versions italianes'' de les mateixes, en que es suprimien nombrosos fragments dels drames<ref>Associació Wagneriana. Primera reunió: protesta manuscrita per l' execució d' ''El capvespre dels Déus'' al Gran Teatre del Liceu. Barcelona, 1901. Biblioteca Nacional de Catalunya.</ref>. Van aconseguir grans fites, tan significatives com el tancament de la llum de la sala en les representacions operístiques al [[Liceu]]; l’estrena consecutiva de les òperes de [[Wagner]] amb un creixent rigor,; la interpretació sencera de la Tetralogia el [[1910]], amb la participació del director musical [[Franz Beidler]], espòs de Isolda Wagner; i la cel.lebració del ''Festival Sagrat'' en ocasió del centenari del naixement de Wagner al [[Palau de la Música Catalana]], amb el concurs de l'[[Orfeó Català]] i de la [[Orquestra Simfònica de Barcelona]], representant [[Parsifal]] amb la interpretació de [[Francesc Viñas]] i [[Lina Passini Vitale]].<ref name="AVIÑOA01"/>En canvi, l'ambiciós projecte de la posada en escena de [[Parsifal]] al Monestir de Piedra el 1912, en cooperació amb l'Associació Wagneriana de Madrid (creada en 1911 i presidida pel [[Duc d'Alba]] va quedar frustrat, i amb ell la temptativa d'establir un lloc de referència significativa pels wagnerians seguint l'exemple de Bayreuth<ref>El Teatre Català''. Barcelona. Núm. 66, any II (31 de maig de 1913). Inclou "Interviu amb en Joaquim Pena", de Lluís Sisquella.</ref>. L'interès pel respecte a la integritat de la creació wagneriana comportà també que els escenògrafs encarregats de la posada en escena a Barcelona, [[Fèlix Urgellès]] i [[Oleguer Junyent]], es desplacessin a Baviera per conèixer els muntatges originals.