Diferència entre revisions de la pàgina «Control biològic de plagues»

m
Bot: corregint puntuació (1) i els apòstrofs (22)
m (Bot: Traient 27 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q116890)
m (Bot: corregint puntuació (1) i els apòstrofs (22))
El control biològic es defineix com la reducció de la població de les plagues pels enemics naturals i típicament implica el paper de l'activitat humana. Normalment es redueix la població de la plaga però no s'acaba totalment amb ella. Els enemics naturals o agents de control biològic inclou depredadors, [[parasitoide]]s, i [[patògen]]s. En el cas dels agents contra les malalties de les plantes se'ls coneix com antagonistes.
 
El control biològic en males herbes inclou agents herbívors i patògens de les plantes a eliminar. Els depredadors com la [[marieta]] i [[crysopa]], són espècies de vida lliure que consumeixen un gran nombre de preses durant la seva vida. Els parasitoides són espècies amb un estadi encara inmadur que es desenvolupa sobre o dins d'un hoste al qual finalment acaben matant. La majoria tenen un marge d’actuaciód'actuació molt estret. Moltes espècies d'[[himenòpter]]s i alguns [[dípter]]s són parasitoides. Els patògens causen malalties i això inclou [[bacteri]]s, [[fongs]], i [[virus]]. Aquests maten o afebleixen el seu hoste i són relativament específics de certs grups d'insectes.
 
D'estratègies de control biològic n'hi ha tres tipus bàsics: conservació, control clàssic, i augmentació.
[[Fitxer:Chrysopidae 3035.jpg|thumb| Els [[Chrysopidae]] són insectes depredadors abundants i eficients.]]
 
[[Marieta|marietes]], les larves d’aquestd'aquest coleòpter són encara més voraces que els adults. Mengen [[pugons]]s però també [[àcars]], i altres insectes fins i tot petites erugues. Tenir [[ortiga|ortigues]] prop del terreny afavoreix les poblacions de marietes.
 
Els [[odonat]]s (espiadimonis, cavallets del diable etc) i les seves larves aquàtiques són importants depredadors de mosquits. Si es fan campanyes indiscriminades de fumigació contra mosquits també s'eliminen els odonats.
 
==Principis fonamentals==
Dins qualsevol [[ecosistema]], cada espècie està subjecta a la interacció amb factors de control, vivents o no, que regulen la dinàmica de la poblacció. Un paper important el representa la depredació el parasitisme i la competició entre les espècies. La capacitat de reacció [[homeostasi|homeostàtica]] d’und'un ecosistema depèn de factors biològics. En un ecosistema natural, per tant, le variació de població d’unad'una espècie indueixen dinàmiques adaptatives dels components de l'ecosistema que interaccionen amb el seu [[nínxol ecològic]]. El resultat és una variació cíclica que tendeix a contenir la població en el temps, a evitar-ne l'extinció, llevat que es verifiquin en el mediambient canvis que portin, en sentit evolutiu o regressiu, a un canvi de la [[biocenosi]].
 
Qualsevol esdeveniment, aplicat a un agrosistema o un altre sistema antropotitzat, comporta el control d’unad'una espècie perjudicial per part del seu antagonista natural pot ésser definit com un sistema de lluita biològica. El control biològic per tant no és res més que l'applicació d’und'un model d’homoestasid'homoestasi en un sistema artificial.
 
Per la seva prerrogativa la lluta biològica no elimina totalment la polació de l’organismel'organisme perjudicial, però la manté dins de nivells que no fan mal econòmicament apreciable. Aquest aspecte diferencia de forma notable el control biològic d’altresd'altres sistemes de defensa com són la lluita química convencional amb un calendari de tractaments o el [[control biotècnic]], en el qual es pot arribar a anular les poblacions perjudicials.
 
== Conservació ==
La conservació dels enemics naturals és probablement el més important i pràctic sistema de control biològic. A tot arreu hi ha enemics naturals de les plagues que estan adaptades al mediambient i a les plagues i la seva conservació és generalment simple i econòmica. Els fongs infesten els dípters adults quan hi ha prou humitat.
==Control clàssic==
Consisteix en la introducció d’enemicsd'enemics naturals en un nou lloc on no s’his'hi trobava, això es fa normalment per les autoritats governamentals. Molt sovint es tracta de combatre una plaga que tampos és autòctona com en el cas del barrinador del blat de moro europeu als Estats Unitsi (''[[Ostrinia nubilalis]]''). L'insecte o organisme depredador a introduir ha de passar una extricta [[quarantena]], després es produeix en massa i alliberat. Si l’insectel'insecte o organisme s’adaptas'adapta a les condicions locals pot passar a formar part de la població natural de la zona, en altre cas es fan alliberaments repetits.
 
Exemples d'èxits sota el control biològic clàssic són: En els cítrics de la Xina segons consta documentalment l'any 304 de la nostra era (segons [[Joseph Needham]])
 
El control de la cotxinilla dels agris ''[[Icerya purchasi]]'', un insecte australià que a finals del segle XIX devastava els cítrics de Califòrnia es va fer amb un insecte depredador, ''[[Rodolia cardinalis]]'' , i un dípter parasitoid australians. En pocs anys aquesta cotxinilla va estar controlada.
 
El control clàssic és a llarg termini i econòmic. No sempre funciona acostuma a ser més efectiu contra les plagues exòtiques però ho és menys en els insectes autòctons.
 
== Augmentació ==
En aquesta estratègia es tracta d’alliberard'alliberar al medi més enemics naturals. Això es pot fer en grans quantitats o de forma inoculativa (en un moment crític per la plaga) A més es poden modificar les tècniques de conreu per a afavorir als depredadors. Un exemple d'això és lús del parasitoid, ''[[Encarsia formosa]]'', per al control de la [[mosca blanca]] dels hivernacles i l’àcarl'àcar predador, ''[[Phytoseiulus persimilis]]'', en el control d’altresd'altres àcars.
 
Les marietes i les crysopes s'alliberen al medi en quantitats inundatives de l’ordrel'ordre de 1 a 50 per metre quadrat. Els [[nematode]]s que mengen insectes s’alliberens'alliberen en quantitas de milions o fins i tot bilions per hectàrea
[[Fitxer:Dermaptera flowerpot.jpg|thumb|Un sistema per atraure insectes [[Dermaptera]] ]]
La manipulació de l'hàbitat o del mediambient és una altra forma d’augmentaciód'augmentació. Per exemple es fa mantenint zones de vegetació i altres refugis artificials per als depredadors adults. Hi ha dificultat de fer això en grans explotacions agrícoles. També s'ha de tenir en compte que aquestes pràctiques no afavoreixin també les plagues.
 
 
====Efectes de les espècies invasores====
[[Fitxer:Alternanthera philoxeroides NRCS-1.jpg|thumb|L’espècieL'espècie invasora ''[[Alternanthera philoxeroides]]'' va ser controlada a Florida amb la introducció del coleòpter específic ''[[Agasicles hygrophila]]'']]
Les espècies invasores estan estretament lligades amb el control biològic ja que pel fet de ser invasores poden no tenir enemics naturals.<ref>
{{cite web
==Resultats negatius==
En alguns casos s'han produït encara més danys, per exemple quan la [[mangosta]] va ser introduïda a [[Hawaii]] per tal de controlar les rates, ja que la mangosta va preferir com a preses els ocells endèmics de Hawaii, especialment els seus ous. Tanmateix aquesta introducció de mangostes no es va fer seguint criteris científics.
El gripau ''[[Bufo marinus]]'', provingut de Hawaii, es va introduir a Austràlia en la dècada de 1930 per a controlar l’escarbatl'escarbat de la canya de sucre. Resultava que el gripau no podia enfilar-se a la part de dalt de les canyes de sucre (on es refugiaven els escarbats) i el nombre de gripaus va tenir una explosió demogràfica, alterant l’ecosistemal'ecosistema australià; a més, els gripaus eren tòxics fins i tot per a les serps, que se’ls volien menjar. <ref>{{Citar web|url=http://fdrproject.org.au/pages/toads.htm|títol=fdrproject.org.au}} {{Enllaç no actiu|url=http://fdrproject.org.au/pages/toads.htm| date=febrer de 2013}}</ref>
 
==Referències==
24.359

modificacions